Plataforma per la Llengua ha denunciat a X i també al seu web la castellanització del Saló de l’Ensenyament. L’associació s’encarrega d’analitzar any rere any els usos lingüístics de l’esdeveniment en quatre apartats; retolació, fullets, atenció oral i webs. Així, enguany han certificat que el català hi ha perdut molt de pes.
D’aquesta manera, l’organització ha exigit tant a Fira de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya que reclamin uns requisits lingüístics als expositors i que els facin complir.
«L’any passat un 46% dels expositors no respectaven la llengua pròpia de Catalunya, mentre que enguany ja és del 65%»
Els estands i la retolació han estat un dels àmbits que més han vist retrocedir la nostra llengua. L’any passat només un 11% dels estands no tenien tots els fullets en català. A més, un 15% no comptaven amb tots els rètols en llengua catalana. Enguany, la xifra ha passat a un esfereïdor 46’2% i un 35’3%, respectivament.
Una altra dada preocupant és que de cada tres expositors, dos no proporcionen o bé els rètols, els fullets, el web o l’atenció oral en català. 147 expositors han suspès en algun dels quatre àmbits enumerats. 45 han suspès en els quatre, 116 per la retolació o pels fullets, només 23 per no atendre en català i tan sols 8 per no disposar del web en llengua catalana.
Eloi Planas; «El creixement del Saló de l’Ensenyament no pot fer-se a canvi de la castellanització de la fira»
Eloi Planas és membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua i ha estat clau en l’elaboració d’aquest estudi. Planas ha declarat que el fet que els estudiants rebin una oferta educativa en castellà «té conseqüències importants, perquè aquest paisatge lingüístic més castellanitzat fa que els estudiants percebin que el castellà té molta importància en el seu futur educatiu».
A més, ha afegit que «és greu que centres educatius dels territoris de parla catalana menystinguin la llengua pròpia d’aquesta manera». Tanmateix, Planas s’ha queixat de la deixadesa lingüística i fins i tot linguïcida tant de Fira de Barcelona com de la pròpia Generalitat de Catalunya. Ha assenyalat que «no hauria de caldre que Plataforma per la Llengua fes aquesta feina de fiscalització, si ja ho fessin les administracions, que és el deure que tenen».
«Calen clàusules lingüístiques per als expositors i fer-les complir», declara Plataforma per la Llengua
Plataforma per la Llengua considera que la inclusió del català a la retolació, els fullets, l’atenció oral i les webs no pot dependre de la responsabilitat de cada expositor. Per això cal que Fira de Barcelona fixi clàusules lingüístiques per forçar els estands a tenir en compte el català en tots els aspectes del saló, i que la Generalitat de Catalunya faci valdre el seu pes com a soci principal en l’organització de la fira, per exigir que s’incloguin aquests requisits lingüístics a les parades.
L’entitat s’ha intentat posar en contacte sense èxit amb Fira de Barcelona i també ha traslladat la denúncia al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Segons responsables d’Educació, el departament va traslladar a Fira de Barcelona l’exigència d’incloure clàusules lingüístiques, però, en qualsevol cas, és evident que això no s’ha complert en aquesta edició. Per això, l’entitat emplaça tant la Fira de Barcelona (un consorci integrat per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona) com la mateixa Generalitat de Catalunya a donar explicacions i a comprometre’s a resoldre la situació.
