L’actor i humorista britànic John Cleese, conegut per haver format part del grup humorístic Monty Python, darrerament s’ha mostrat molt crític amb l’islam, i sobretot amb la seva presència a la Gran Bretanya. Segons va afirmar a les xarxes socials, qüestionar aquesta religió no és un acte racista, sinó una crítica cultural.
Cleese, de 86 anys, va escriure que “les fòbies són per a les aranyes”, defensant que criticar una religió no implica odi ni por irracional. Segons ell, aquesta crítica es pot descriure com a “escepticisme envers l’islam” i no com a islamofòbia.
L’humorista també va posar exemples per justificar la seva posició, com el fet de rebutjar pràctiques com la mutilació genital femenina, que considera una crítica legítima i no racista. A més, va comparar-ho amb la manera com el grup Monty Python satiritzava el cristianisme en obres com la pel·lícula Monty Python’s Life of Brian, assegurant que això tampoc significava tenir una “fòbia” cap a aquesta religió.
Les declaracions arriben en un context de debat polític al Regne Unit arran d’una investigació impulsada pel diputat Rupert Lowe sobre xarxes d’explotació sexual. Durant aquest procés, el Muslim Council of Britain va afirmar que algunes conclusions de la investigació podrien ser islamòfobes.
Segons Lowe, les acusacions d’islamofòbia no haurien d’impedir que es continuï investigant aquests casos, i ha demanat una investigació nacional completa sobre possibles casos de tràfic i explotació sexual vinculats a aquestes xarxes.
Aquestes declaracions han reobert el debat al Regne Unit sobre els límits entre la llibertat d’expressió, la crítica religiosa i el risc de discursos discriminatoris.
Les crítiques de Cleese a l’islam no es limiten a aquestes qüestions. Cleese fa retuits d’Elon Musk i de comtes d’X de la nova dreta i patriòtics britànics.
Fa uns dies, per exemple, Cleese va publicar un retuir comentat en relació a una publicació de l’historiador Bill Federer, el qual explicava que diversos països del nord d’Àfrica eren cristians i a partir del segle VII es van convertir, de cop, en musulmans. En aquest sentit Cleese va afirmar que és «increïble que tots aquests països cristians hagin canviat a l’Islam tan de sobte. Els clergues musulmans deuen haver estat molt persuasius…».
