El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha publicat aquest dijous el seu darrer baròmetre, acompanyat d’una edició específica sobre l’Ajuntament de Barcelona, i el retrat que en surt trasbalsa l’equilibri de forces que ha dominat el mapa polític català des de fa dos anys. Segons l’enquesta, Junts perdria la meitat dels seus escons actuals, mentre que Aliança superaria clarament el partit de Puigdemont i s’acostaria a estalonar ERC, en un moviment que confirma una tendència que ja s’apuntava en sondejos anteriors.
La dada no és menor si es recorda que fa dos anys Puigdemont va perdre les eleccions al Parlament davant de Salvador Illa i que Junts, tot i la derrota, encara va aconseguir recollir 3 dels 18 escons que van deixar pel camí ERC i la CUP. El baròmetre d’ara apunta a un escenari radicalment diferent: el suport que Junts havia consolidat es dissol, i una part significativa d’aquest electorat migra cap a Aliança, formació que actualment té 2 escons i que, segons el CEO, retindria el 86% dels seus propis votants alhora que capturaria el 28% dels antics votants de Junts i el 23% dels de Vox.
ERC, per la seva banda, es recuperaria de la seva davallada anterior gràcies a un canvi de fons en la composició de la seva base electoral, segons recull el baròmetre, tot i que el sondeig no detalla amb precisió la magnitud d’aquesta recuperació més enllà de situar-la per sobre d’Aliança, encara que amb marge cada cop més ajustat.
Pel que fa al PSC, l’enquesta situa Jaume Collboni amb un lideratge més sòlid que el de Salvador Illa, segons la valoració que recull el CEO, una dada que cobra especial rellevància de cara a les eleccions municipals de Barcelona previstes per al maig de 2027. El baròmetre municipal, publicat en paral·lel, arriba just quan Jordi Martí assumeix el relleu de Xavier Trias com a candidat de Junts a la ciutat, després que Trias liderés l’operació electoral de la formació el 2023. Elisenda Alamany, per ERC, i Orriols, al capdavant d’Aliança, completen el tauler de candidats que es disputaran l’alcaldia.
El sondeig apunta també a un bloc de PP i Vox que acumularia una còmoda majoria absoluta a Espanya, mentre que a Catalunya el mateix baròmetre situa en el 80% el percentatge de l’electorat que rebutja la dreta espanyolista, una xifra que contrasta amb el pes que aquest bloc manté en el conjunt de l’Estat i que evidencia el desacoblament entre els dos escenaris electorals.
El calendari polític, en tot cas, no es limita al baròmetre. La setmana que ve el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha de fer front a un judici relacionat amb Carles Puigdemont, en un moment en què el debat sobre l’amnistia i la immunitat europea segueix obert des que el Tribunal Suprem va tancar formalment el procés a la tardor del 2019. A Madrid, si l’executiu de Pedro Sánchez no aconsegueix aprovar els pressupostos de l’Estat per al 2027, no es descarten eleccions espanyoles anticipades el febrer o el març d’aquell any, un factor que podria alterar novament els equilibris que ara reflecteix el CEO.
El baròmetre arriba, doncs, en un moment de recomposició del mapa independentista i sobiranista català, deu anys després que Convergència quedés enrere com a referent de l’espai que havia fundat Josep Pujol i que avui es reparteix entre Junts, ERC i Aliança, amb Junqueras com a figura de referència d’un ERC que busca recuperar el terreny perdut. Com recollia la redacció de Nació Digital en valorar aquest tipus de sondejos, «només són enquestes, però ja donen respostes i maldecaps», una advertència que conviu amb la constatació que «Junts perdria la meitat d’escons i Aliança la superaria clarament i estalona a ERC». Els resultats reals, en tot cas, només es coneixeran quan se celebrin els propers comicis, tant els municipals de Barcelona del 2027 com uns eventuals avançaments electorals a Catalunya o a Espanya.
