El partit de la dreta nacional-conservadora alemanya va qüestionar la resposta de l’Estat espanyol i va reclamar que els catalans poguessin decidir pacíficament el seu futur polític
L’Alternative für Deutschland (AfD), el principal partit de la dreta nacional-conservadora alemanya, va mantenir durant la crisi catalana de 2017 una posició favorable al principi d’autodeterminació de Catalunya i crítica amb la resposta del Govern espanyol.
La posició de l’AfD va quedar plasmada especialment en una iniciativa parlamentària presentada al Bundestag el novembre de 2017, poc després del referèndum de l’1 d’octubre i de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. El partit va portar al Parlament alemany la qüestió de la independència catalana com un “problema europeu” i va interpel·lar el Govern federal sobre la seva actitud davant el conflicte.
L’AfD qüestionava, entre altres qüestions, la resposta de les autoritats espanyoles al referèndum i preguntava al Govern alemany per què no havia assumit un paper de mediació entre Barcelona i Madrid. També plantejava si Berlín estaria disposat a reconèixer una eventual separació pacífica de Catalunya d’Espanya.
El dret a l’autodeterminació, al centre del discurs
Un dels dirigents més importants de l’AfD en aquell moment, Jörg Meuthen, també es va referir explícitament al dret d’autodeterminació català.
Uns mesos més tard, el març de 2018, després de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, Meuthen va tornar a defensar aquest principi. El dirigent de l’AfD va afirmar que la qüestió del dret d’autodeterminació dels catalans era un afer intern espanyol, però va afegir que “cada poble” havia de poder viure de manera autodeterminada a Europa per una via pacífica i d’acord amb l’Estat de dret i la seva Constitució.
Una posició diferent de la del govern alemany
El posicionament de l’AfD contrastava amb el de la cancellera Angela Merkel i el seu Govern, que durant la crisi catalana van mantenir una posició favorable a la integritat territorial d’Espanya i a una solució dins del marc constitucional espanyol.
L’AfD aprofitava, a més, el conflicte català per reivindicar la seva concepció d’Europa com una comunitat de nacions sobiranes, enfront de les tendències cap a una major integració política de la Unió Europea.
Així, el cas català encaixava en bona part amb el discurs nacionalista de l’AfD: el partit rebutjava que les institucions europees imposessin una solució política als conflictes nacionals i considerava legítima l’aspiració dels catalans a decidir el seu futur.
Catalunya, una qüestió europea
La iniciativa de l’AfD al Bundestag resulta especialment significativa perquè no es limitava a una declaració política d’un dirigent. El partit va convertir la qüestió catalana en una interpel·lació formal al Govern federal alemany, preguntant-li per la seva posició sobre el dret d’autodeterminació i sobre una possible independència catalana.
Per tant, durant el procés català l’AfD es va situar en una posició singular dins del panorama polític alemany: defensava el dret dels catalans a l’autodeterminació i reclamava una sortida pacífica al conflicte, mentre que el Govern de Merkel donava suport a la posició de Madrid.
Aquesta postura no significava que l’AfD hagués adoptat la independència catalana com una causa pròpia ni que reclamés necessàriament el reconeixement immediat de la República Catalana. Però sí que permet afirmar que el partit alemany va ser un dels actors polítics europeus que es van mostrar més receptius envers el principi d’autodeterminació català durant la crisi de 2017.
