Barcelona acollirà dissabte 3 d’octubre una manifestació sota el lema «Llibertat i descolonització», convocada per un conjunt de ciutadans que volen denunciar la política migratòria del govern espanyol i reclamar el que defineixen com la recuperació del poder polític dels catalans.
La mobilització començarà a les cinc de la tarda al passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal i avançarà fins a la plaça de Catalunya, on Abel Cutillas pronunciarà el parlament de cloenda. Els promotors remarquen que no es tracta d’una convocatòria partidista i conviden partits, entitats i organitzacions a participar-hi sense simbologia pròpia.
El principal motiu de la manifestació és el rebuig a la regularització de més d’un milió d’immigrants impulsada pel govern espanyol. Els convocants consideren que aquesta política tindrà un impacte especialment important a Catalunya i València i la situen en el marc del «colonialisme castellà». Segons el manifest, la immigració no constitueix únicament una qüestió social o econòmica, sinó també un factor que incideix en la composició demogràfica, la llengua i el poder polític de Catalunya.
El concepte de «descolonització» és, precisament, el centre del plantejament dels organitzadors. El manifest interpreta la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol com una relació de dominació política i sosté que els catalans han perdut progressivament capacitat de decisió sobre el seu propi país. Des d’aquesta perspectiva, els convocants consideren insuficient plantejar el conflicte català únicament en termes d’independència i defensen la necessitat de recuperar efectivament el poder polític.
El document també formula una crítica explícita al catalanisme, a l’independentisme i al nacionalisme tradicional. Segons els seus autors, aquestes tres tradicions polítiques haurien fracassat perquè no haurien abordat correctament la qüestió fonamental del poder. El manifest interpreta el procés independentista com una renúncia dels catalans al poder que havien exercit dins l’Estat espanyol a canvi de la possibilitat de crear un estat propi.
La qüestió demogràfica ocupa un lloc central en aquest diagnòstic. Els promotors denuncien una política que, al seu entendre, estaria provocant una transformació profunda de la societat catalana i relacionen aquesta evolució amb la situació de la llengua, l’economia i les condicions de vida. També estenen el seu plantejament al conjunt dels territoris de parla catalana, especialment el País Valencià i les Illes Balears.
El manifest reclama, per tant, una resposta que vagi més enllà de les institucions i les eleccions. Els convocants proposen una «descolonització interior d’Europa» que, segons el seu plantejament, hauria de començar a Catalunya i comportar una transformació profunda del sistema polític català.
La manifestació del 3 d’octubre vol ser així, segons els seus promotors, una expressió pública de rebuig a les actuals polítiques migratòries de l’Estat i una reivindicació de la recuperació de la capacitat política dels catalans. El lema «Llibertat i descolonització» resumeix aquesta doble reivindicació: llibertat política i descolonització entesa com la superació de la situació de subordinació que els convocants atribueixen a Catalunya.
L’activista Víctor Puig, un dels organitzadors de la manifestació, juntament amb l’escriptor Enric Vila i el filòsof Abel Cutillas, va convidar el mateix Cutillas, el candidat a la batllia de Barcelona Santiago Espot i el regidor nacionalista de Manresa Sergi Perramon al seu canal de Youtube, per parlar d’aquesta manifestació i dels motius que han portat a organitzar-la.
Així mateix, Abel Cutillas parla del quadre La càrrega, de Ramon Casas, que ha estat triat com a símbol de la manifestació, del seu simbolisme. Cutillas afirma que «l’estat dels castellans» arracona els catalans, que segons Cutillas han estat desposseïts del poder polític a la seva terra.
