Una nova denúncia posa sobre la taula la persistència de situacions de discriminació lingüística en l’àmbit sanitari. Montse Puig, de 52 anys, ha denunciat a la Plataforma per la Llengua que un metge de la mútua Clínicum es va negar a atendre-la perquè li parlava en català. Els fets, explicats per la mateixa afectada a VilaWeb, es van produir després que la dona sol·licités assistència mèdica domiciliària arran d’un fort dolor a l’esquena.
Segons el relat de Puig, divendres es va fer mal a l’esquena i, davant del dolor, va recórrer al servei d’urgències domiciliàries de la mútua, que assegura que paga des de fa aproximadament trenta anys. Després d’esperar gairebé tres hores, finalment un metge es va desplaçar fins al seu domicili per visitar-la.
La pacient explica que, quan el professional li va preguntar què li passava, ella li va respondre en català que tenia mal d’esquena. La resposta del metge, segons el seu testimoni, va ser contundent: “no, no, en català no l’atendré”. Puig assegura que li va explicar que ella parlava català i que el facultatiu li va reiterar que, si mantenia aquesta llengua, no l’atendria.
La successió de diversos episodis de discriminació lingüística i catalanofòbia ha fet que les entitats de defensa de la llengua reclamin que els drets lingüístics dels catalanoparlants siguin garantits també en l’àmbit sanitari. El fet que una persona pugui ser atesa mèdicament sense haver de renunciar a la seva llengua és especialment rellevant en situacions d’urgència, quan el pacient es troba en una situació de vulnerabilitat i depèn de l’assistència d’un professional.
El cas de Montse Puig torna a posar així el català davant una realitat paradoxal: és una llengua oficial i d’ús plenament reconegut a Catalunya, però encara hi ha catalans que denuncien haver de canviar de llengua per poder accedir amb normalitat a determinats serveis. I quan això succeeix en una consulta mèdica o en una urgència domiciliària, la vulneració denunciada adquireix una dimensió especialment greu.
