El sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) ha fet públic el manifest «Ja n’hi ha prou de regalar el C1 de català», una iniciativa que qüestiona frontalment l’actual sistema d’acreditació lingüística a Catalunya i reclama que el nivell C1 deixi de concedir-se automàticament als alumnes que acaben l’ESO. El document denuncia la pèrdua d’exigència acadèmica i considera especialment greu que, en un moment de retrocés de l’ús social del català, les institucions atorguin una acreditació de nivell avançat sense comprovar específicament que l’alumnat disposa de les competències que aquest nivell pressuposa.
«La ficció del C1 automàtic a l’ESO»
El punt de partida del manifest és la normativa actual. Professors de Secundària recorda que, d’acord amb l’Ordre VCP/491/2009, actualitzada per l’Ordre PLG/58/2025, el títol de graduat en ESO comporta l’equivalència al nivell C1 de català per als alumnes que han cursat almenys tres anys de primària i tota l’ESO a Catalunya i han aprovat la matèria de llengua catalana.
El sindicat considera que aquest mecanisme crea una contradicció entre el que acredita formalment el títol i el nivell real de competència lingüística que tenen molts alumnes. El C1 correspon, segons el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, a un usuari experimentat, capaç de comprendre textos llargs i complexos, expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat i elaborar textos ben estructurats i argumentats sobre qüestions complexes.
Professors de Secundària sosté, però, que aquesta no és la realitat que els docents troben en molts alumnes de quart d’ESO. El manifest no nega que hi hagi estudiants que assoleixin efectivament el C1 als setze anys, sinó que qüestiona que aquest nivell es doni per acreditat sense una comprovació específica.
«Una cosa és haver treballat uns continguts i unes competències; una altra, acreditar-ne el domini», afirma el document.
La diferència és important. El sindicat recorda que el C1 no és una simple etiqueta acadèmica, sinó una certificació amb efectes oficials, habitualment vinculada al requisit de suficiència lingüística per accedir a la funció pública. D’aquesta manera, denuncia que es produeix una situació difícilment justificable: mentre un ciutadà ha de superar una prova específica per acreditar el C1, un alumne pot obtenir la mateixa acreditació simplement superant l’ESO en les condicions establertes.
El català, entre la regressió social i la pèrdua d’exigència
El manifest situa aquesta qüestió dins d’un problema molt més ampli: la situació de la llengua catalana i el deteriorament de determinats estàndards d’exigència del sistema educatiu.
Professors de Secundària alerta especialment del retrocés social del català entre els joves i considera que, en aquest context, «regalar titulacions oficials sense una base de competència real» no constitueix una política efectiva de foment de la llengua. Al contrari, segons el sindicat, contribueix a devaluar-la.
Aquesta és probablement una de les qüestions de fons més rellevants del manifest. Des d’una perspectiva de defensa nacional de la llengua, el valor d’un idioma no depèn únicament del nombre de certificats que expedeix l’Administració, sinó també del grau d’exigència associat al seu coneixement. Si un C1 deixa d’acreditar realment les competències pròpies d’un C1, el que es posa en qüestió no és només un procediment administratiu, sinó el mateix prestigi de la llengua.
El sindicat vincula aquesta situació amb les dificultats que, segons afirma, es detecten en la comprensió lectora de l’alumnat. El manifest recorda els resultats de les proves diagnòstiques i les avaluacions internacionals que han posat de manifest una regressió en les habilitats lectores de l’alumnat català. En aquest context, considera especialment difícil de justificar que el títol d’ESO acrediti automàticament un nivell avançat de català.
Un «greuge generacional»
Un altre dels arguments del manifest és el que Professors de Secundària defineix com un «greuge generacional». El sindicat denuncia una combinació de pressió perquè els alumnes aprovin i obtinguin el títol, rebaixa de l’exigència, aprovats per junta, plans individualitzats i adaptacions i inflació de les qualificacions.
El problema, segons el text, és que el sistema acaba confonent dues coses diferents: haver cursat uns continguts i haver assolit efectivament les competències que aquests continguts pretenen desenvolupar.
El manifest assenyala també que l’automatisme del C1 elimina un possible incentiu per continuar estudiant i perfeccionant el català durant l’etapa postobligatòria. Si l’alumne ja obté el C1 en acabar l’ESO, el batxillerat no li proporciona, en aquest àmbit, cap reconeixement superior.
La qüestió és especialment significativa en un país on la normalització lingüística continua essent una assignatura pendent. En lloc d’associar el català a una exigència creixent de domini, el sistema pot transmetre la idea contrària: que arribar a un determinat nivell no requereix necessàriament demostrar que s’ha assolit.
Els professors, «darrer dic de contenció»
El manifest dedica també un apartat específic a la situació del professorat. Professors de Secundària afirma que els docents de llengua catalana es troben sovint en la posició d’haver d’actuar com a «darrer dic de contenció» davant les mancances lingüístiques de l’alumnat.
Segons el sindicat, alguns professors es veuen obligats a suspendre alumnes amb nivells baixos de competència per evitar que acabin rebent una acreditació C1 que consideren que no correspon al seu domini real de la llengua.
Alhora, el text qüestiona que l’Administració plantegi exigir el C2 de català al professorat mentre l’alumnat obté automàticament el C1. El C2 és el nivell més alt del Marc Europeu Comú de Referència. La tesi del manifest és que l’increment de l’exigència als docents pot acabar essent una conseqüència de la pèrdua de valor del C1: si el C1 deixa de funcionar com una acreditació rigorosa, l’Administració necessita anar al nivell superior per garantir la competència lingüística del professorat.
Per al sindicat, però, la responsabilitat de resoldre aquesta contradicció no pot recaure sobre els professors. El docent ha d’avaluar els alumnes d’acord amb els criteris educatius establerts i no convertir l’avaluació ordinària en una prova oficial de certificació lingüística.
Catalunya, a la cua en exigència respecte d’altres territoris catalans
Un dels elements més significatius del manifest és la comparació amb altres territoris dels Països Catalans.
Professors de Secundària sosté que Catalunya és l’únic dels tres territoris de parla catalana amb sistema educatiu propi on la simple finalització de l’ESO, sense nota mínima ni prova específica, permet accedir directament al C1.
El model que defensa el sindicat és gradual. A les Illes Balears, segons el manifest, el títol d’ESO permet homologar fins al B2 en funció de la nota, mentre que el C1 queda reservat als alumnes que superen el batxillerat amb notable o excel·lent. Al País Valencià, l’ESO permet obtenir el B1 i el C1 queda vinculat al batxillerat amb una nota mitjana mínima de 7. I a Andorra la finalització de la segona ensenyança permet homologar el B2 amb una valoració mínima de notable, mentre que el C1 es pot obtenir en acabar el batxillerat amb el mateix requisit.
La paradoxa que assenyala el sindicat és contundent: altres territoris de la mateixa comunitat lingüística mantenen mecanismes més graduals i exigents mentre Catalunya, precisament el territori amb més parlants i amb una llarga tradició d’estructuració educativa en català, manté l’automatisme del C1 en acabar l’ESO.
B2 a l’ESO i C1 al batxillerat
La proposta de Professors de Secundària és concreta. El sindicat reclama que el C1 s’acrediti en obtenir el títol de batxillerat i que aquesta acreditació estigui vinculada a una nota mínima de 7 en llengua catalana i literatura.
Per a quart d’ESO, proposa que els alumnes que vulguin acreditar el B2 hagin de superar una prova externa específica, homologada i estandarditzada. D’aquesta manera, el nivell lingüístic no dependria simplement d’haver superat l’etapa educativa, sinó d’haver demostrat unes competències concretes.
El manifest reclama finalment una reforma curricular àmplia que garanteixi que l’estudi de la llengua i la literatura catalanes sigui prou exigent i estructurat a totes les etapes educatives.
No es tracta, per tant, de rebaixar les expectatives sobre els alumnes, sinó d’establir una escala coherent: B2 al final de l’ESO després d’una prova externa i C1 al final del batxillerat amb una exigència acadèmica determinada.
Una campanya per pressionar la Generalitat
Professors de Secundària ja ha anunciat les primeres accions per portar la seva reivindicació a les institucions. El sindicat ha iniciat una campanya de recollida de signatures de suport al manifest i preveu presentar-les als Departaments d’Educació i de Política Lingüística de la Generalitat perquè modifiquin l’Ordre VCP/491/2009 i impulsin una reforma curricular.
Paral·lelament, el sindicat ha presentat una petició al Parlament de Catalunya perquè la cambra insti a modificar la normativa.
La campanya, per tant, no es limita a denunciar la situació actual, sinó que pretén provocar un canvi normatiu. El Nacional ha informat de la recollida de signatures i de la voluntat del sindicat de traslladar-les als departaments responsables.
«Regalar títols no és prestigiar la llengua»
El manifest acaba amb una declaració que resumeix tota la seva filosofia: «Professors de Secundària (aspepc·sps) vol dir prou a una política lingüística de façana».
És una crítica que va més enllà del sistema de certificació. El sindicat considera que una política lingüística nacional no pot limitar-se a acumular dades, titulacions i equivalències mentre el coneixement efectiu i l’ús social del català retrocedeixen. La defensa d’una llengua no consisteix a fer veure que els seus parlants la dominen, sinó a garantir que realment la dominin.
Des d’una perspectiva nacional catalana, aquesta qüestió té una transcendència evident. Una llengua nacional necessita institucions que en protegeixin el prestigi, un sistema educatiu que n’exigeixi el domini i unes acreditacions que tinguin un valor real. Si el català ha de continuar essent una llengua de cohesió, de cultura, d’ensenyament i d’administració a Catalunya, no pot ser tractat com una assignatura de la qual es pot certificar qualsevol nivell sense demostrar-lo.
El debat que obre Professors de Secundària és, per tant, molt més profund que decidir si el C1 s’ha d’obtenir als setze o als divuit anys. És el debat sobre quin valor volem donar al català. I el manifest defensa una resposta inequívoca: regalar títols no és prestigiar la llengua; exigir-ne el coneixement real, sí.
