La reinterpretació de l’obra de Lluís Millet i Joan Maragall, amb arranjaments d’Arnau Tordera, commemora el 130è aniversari de l’himne i s’ha enregistrat al Palau de la Música Catalana.
El grup musical Obeses i l’Orfeó Català han enregistrat i publicat una nova versió d’«El cant de la Senyera» per commemorar el 130è aniversari de l’estrena d’aquesta composició emblemàtica de la música coral catalana. La nova interpretació, publicada l’11 d’octubre de 2026, combina la tradició coral de l’Orfeó amb la sonoritat característica de la formació liderada per Arnau Tordera.
Els arranjaments de la nova versió són obra del mateix Tordera, que ha mantingut la partitura original de Lluís Millet i hi ha incorporat elements musicals propis d’Obeses. L’enregistrament s’ha dut a terme al Palau de la Música Catalana, seu de l’Orfeó, sota la direcció de Xavier Puig i Ortiz.
La publicació s’acompanya d’un videoclip dirigit per Víctor Rubio, enregistrat en espais del Palau de la Música Catalana i del Centre de Documentació de l’Orfeó Català. La producció audiovisual reforça el vincle entre la nova lectura musical i el patrimoni històric de la institució coral.
Una obra nascuda a Montserrat el 1896
«El cant de la Senyera» té l’origen l’11 d’octubre de 1896, quan es va interpretar per primera vegada al monestir de Montserrat durant la cerimònia de benedicció de la nova senyera de l’Orfeó Català. La lletra és obra del poeta Joan Maragall i la música, del compositor Lluís Millet, un dels fundadors de l’entitat coral.
D’aleshores ençà, la composició s’ha convertit en l’himne de l’Orfeó Català i en una de les peces més representatives del repertori coral català. El text reivindica la força del cant compartit i associa la senyera amb la germanor, la llibertat i la identitat col·lectiva.
La commemoració del 130è aniversari ha servit, així, per recuperar una obra vinculada a la història del catalanisme cultural i acostar-la a nous públics mitjançant una interpretació que combina elements de la tradició musical amb sonoritats contemporànies.
Un símbol de resistència cultural
La trajectòria de la peça també està marcada pel seu significat polític i cultural. Un dels episodis més coneguts es va produir el 19 de maig de 1960, durant els actes commemoratius del centenari del naixement de Joan Maragall al Palau de la Música Catalana. En el context de la dictadura franquista, les autoritats van prohibir que l’Orfeó interpretés l’obra, però diversos assistents van començar a cantar-la i el públic s’hi va afegir. Els fets, coneguts com els Fets del Palau, van comportar detencions i represàlies i es van convertir en un episodi destacat de la resistència catalanista al franquisme.
Una col·laboració amb continuïtat
La unió d’Obeses i l’Orfeó Català no es limitarà a aquesta reinterpretació. Segons ha informat el mitjà especialitzat Primera Fila, el projecte és el primer pas d’una col·laboració més àmplia entre les dues formacions, que està previst que vegi la llum l’any 2027.
La iniciativa posa en contacte dues maneres diferents d’entendre la interpretació musical: d’una banda, la tradició coral representada per una institució històrica com l’Orfeó Català i, de l’altra, la proposta eclèctica d’Obeses, que explora diversos gèneres musicals sota el lideratge d’Arnau Tordera. La nova versió d’«El cant de la Senyera» es presenta, doncs, com una manera de mantenir viu el patrimoni musical català i de donar una nova dimensió sonora a una composició que, 130 anys després de la seva estrena, continua formant part de l’imaginari col·lectiu del país.
