El pressupost preveu la creació d’una oficina “de les llibertats lingüístiques”, que serà dirigida per algú afí al partit espanyolista de Vox
“L’atac més gran contra la llengua en quaranta anys”. “Un apartheid lingüístic inadmissible”. “Una oficina de persecució contra els catalans i els catalanoparlants”. “Un desgavell per a atacar qualsevol institució”. Aquestes representen algunes de les respostes generades tant pels partits de l’oposició com per les principals organitzacions de la societat civil davant les intencions del govern de les Illes (PP i Vox), de crear una oficina “de les llibertats lingüístiques”.
Una de les crítiques més destacades ha sorgit arran del pressupost que s’hi preveu destinar i que ja s’ha redactat en el projecte de llei del govern: 750.000 euros anuals, que constitueixen un augment del 400% respecte dels 150.000 euros que costava l’eliminada Oficina de Drets Lingüístics propulsada pel govern de Francina Armengol.
Jorge Campos, cap de Vox a les Illes, va dir que una de les mesures del seu partit seria “posar fi als negocis de càrrecs públics del govern”. Van passar uns mesos, uns resultats favorables i la necessitat del PP d’haver de pactar amb Vox perquè la realitat d’aquestes declaracions canviés. Atès que l’oficina, inflada de pressupost, serà dirigida per algú afí al partit espanyolista de Vox. És a dir, serà un càrrec a dit.
El delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes, Ivan Solivellas, diu que aquesta llei és un despropòsit. “Tanquen l’Oficina de Drets Lingüístics perquè pensen que només vetlla pels drets dels catalanoparlants, tot i que era una oficina oberta a qualsevol ciutadà.” En aquesta mateixa línia, avisa que volen fer una oficina amb una partida pressupostària enorme i que l’única cosa que pretenen és actuar en l’administració pública. “No volen garantir la llibertat lingüística, sinó que realment volen atacar qualsevol institució, especialment ajuntaments, que apliquin la normalització lingüística”, subratlla.
Sancions a l’administració
Solivellas assenyala que la proposta de sancions continguda en el projecte de llei presentat per Vox al parlament constitueix una agressió a les institucions. Específicament, s’estableixen multes de fins a 100.000 euros, tant en l’àmbit públic com en el privat, per als casos en els quals, segons la seva opinió, es vulneri el dret a la llibertat lingüística.
“Serà un atac important contra la llengua”, diu Solivellas, que creu que crea una confrontació allà on no n’hi ha: “Els castellanoparlants no tenen problemes per a adreçar-se a l’administració en castellà i funcionar en castellà en exclusiva. Ens volen fer creure que sí. Volen atacar qualsevol mesura de normalització lingüística”, sentencia el delegat de la Plataforma per la Llengua.
El portaveu de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, Joan Planes, també té una opinió categòricament negativa envers la creació d’aquest organisme. “És una altra eina posada en mans de Vox per anar contra la llengua catalana. Veiem amb preocupació i indignació que un govern del PP hagi acabat en mans de l’extrema dreta”, assenyala.
“Amb aquest instrument, podran fiscalitzar i sancionar totes les actituds de defensa dels drets lingüístics en llengua catalana”, afegeix Planes. També destaca que contravé l’obligació del govern de fomentar iniciatives per difondre l’ús de la llengua catalana, segons disposa la llei de normalització lingüística.
Vox diu que l’oficina “defensarà la llibertat d’ús i opció lingüística”, alhora que “fomentarà la protecció tant del castellà com de les modalitats lingüístiques de les diverses illes que, des de fa més de trenta anys, pateixen l’aplicació d’una normativa pancatalanista”. A més de la necessitat irreal de defensar el castellà en comptes del català, es defensen postulats anticientífics. Com és el de la defensa del mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer com a llengües, que segons ells, són diferents del català.
Què diu la memòria del pressupost?
Malgrat les incògnites entorn de la creació de l’oficina de Vox contra el català, a la memòria del pressupost es diu: “Els poders públics han de garantir, en els seus àmbits de competència respectius, el dret de tots a no ser discriminats per l’ús d’una de les llengües oficials a la comunitat autònoma”. La memòria del pressupost justifica així la creació de l’oficina: “Molt sovint, els ciutadans de les Illes Balears, al marge de quina sigui la seva llengua d’origen, veuen minvades les possibilitats d’emprar alguna de les llengües oficials”.
Aquestes afirmacions entren en clara contradicció amb el que el parlament va aprovar la setmana passada. Una moció que preveu que no saber català no penalitzi a l’accés a la funció pública. És a dir, fer el camí perquè deixi de ser un requisit. De fet, sembla que la memòria advoqui per la protecció del català malgrat que Vox insisteix que és el castellà la llengua que està sent atacada.
Així doncs, veiem una vegada més com els partits castellans, espanyolistes i anticatalans de PP i Vox es dediquen a atacar la llengua catalana arreu dels Països Catalans. Sempre afirmant que és la llengua castellana la que està sent perseguida en aquests indrets i és la que “necessita protecció”.
