L’any 2015 Andorra patí una crisi econòmica sense precedents amb la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Per la seva banda, Europa tenia problemes amb el Brèxit i una de les allaus migratòries més importants de la seva història. Amb la caiguda de la BPA i la crisi de la Covid, més endavant, diversos sectors van demanar al Govern la necessitat de disposar d’una xarxa de protecció per a afrontar situacions límit. Aquesta protecció seria aportada per la UE. Finalment, s’ha anunciat un acord d’associació entre Andorra i la UE que serà ratificat per referèndum l’any 2024. Aquesta declaració l’han feta el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, i el cap de Govern, Xavier Espot.
Punt de vista de la Unió Europea
Les autoritats andorranes i europees han anunciat que faran tots els possibles perquè el »sí» guanyi el referèndum. Sefcovic no ha aclarit què passaria si el »no» guanyés, malgrat que li han demanat explícitament per aquesta qüestió. Ha ressaltat, però, que es tracta »d’un acord amplíssim i de gran calat» i que hi ha »arguments molt sòlids» per a avalar l’acord i que és »bo per a Andorra i per a la UE», a més a més que cal »treballar de manera única i concertada» per a tirar-lo endavant. Sobre aquest punt, Espot ha comentat que començaran un »treball de pedagogia» per a convèncer els 80.000 andorrans que aquest acord és el millor per al país.
Segons Espot, l’acord »reforça la independència i sobirania d’Andorra» i que »brinda més oportunitats per als andorrans que per a la UE». Es tracta d’un acord equilibrat que portarà al país »resiliència i sostenibilitat».
L’acord d’associació portarà, entre d’altres, que Andorra pugui participar en el mercat comú respectant les seves particularitats com a país petit. Els andorrans podran disposar d’una tarja sanitària europea que els donarà el dret de poder accedir als sistemes sanitaris dels països de la UE més fàcilment que ara. També es preveuen canvis en el sistema de circulació, facilitant així l’accés de persones amb ciutadania europea al Principat. Els serveis financers andorrans (banca, assegurances, fons d’inversió i mercat de valors) tindran un període de 15 anys per a adaptar-se a la normativa comunitària.
El vicepresident de la Comissió Europea ha destacat que és un acord semblant del que gaudeixen Noruega, Islàndia i Liechtenstein però sent el més complet amb un país tercer.
Punt de vista d’Andorra
Per la banda andorrana, el Govern ha destacat que els andorrans podran treballar i residir lliurement a qualsevol país de la UE. A nivell intern, s’ha estipulat una adaptació específica perquè Andorra pugui mantenir un cert control dels fluxos migratoris de les persones amb ciutadania europea. D’aquesta manera, el sistema de quotes se simplificarà en tres: residents econòmics actius, passius i temporers (menys de 12 mesos).
El sistema de permisos mínims es calcularà sobre la mitjana de cada mena de permís durant els darrers 5 anys (7% pels actius, 2’5% pels passius i 5% pels temporers). Aquests percentatges són els mínims que Andorra haurà de posar a disposició de la UE. Un cop assolides aquestes xifres, el Govern podrà decidir lliurement si atorga més permisos en funció de les necessitats del país pirinenc. De totes maneres, però, es continuarà amb la política de verificació d’antecedents penals també per als ciutadans europeus.
Pel que fa a les telecomunicacions, es preveu la desaparició del roaming de pagament i que Andorra s’obri al mercat de les telecomunicacions. Aquest acord, que no se sap com afectarà a Andorra Telecom, preveu que les companyies hagin de garantir un mínim de qualitat i universalitat en els servei.
El sector energètic continuarà amb el monopoli de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i no preveu la necessitat d’obrir el mercat.
Durant els 15 anys en què el sector financer s’haurà de preparar per a complir la normativa europea, els operadors estrangers no podran operar a Andorra. A més a més també s’estableixen mecanismes de supervisió internacionals per a donar més seguretat al procés.
A nivell de mercat hi ha un període de 30 anys en què Andorra i la UE aniran reduint els drets de duana.
L’acord
L’acord d’associació es divideix en un acord marc i en 25 annexos. La majoria de temàtiques concretes es tracten en els annexos, mentre que en l’acord marc s’hi estableixen principis generals, disposicions comunes, la governança de l’acord, l’entrada en vigor, la resolució de conflictes i els mecanismes de denúncia.
