L’estat espanyol s’ha convertit en el quart país de la Eurozona amb el deute públic més elevat. Tot just fa vint anys era un dels països amb els comptes públics més sanejats, però la persistència dels elevats dèficits públics ha deteriorat intensament la seva situació.

Al tancament del tercer trimestre de 2023, el deute públic de l’estat espanyol se situava en el 109,8% del PIB. En només 15 anys, l’endeutament del país s’ha multiplicat per tres. D’aquesta manera, ha passat de ser el vuitè país més sanejat a ser el quart amb pitjor situació fiscal.

L’estat espanyol va avançar el 2023 a Portugal en nivell d’endeutament. Ja només queden tres països en pitjor situació que l’estat espanyol: l’estat francès, Itàlia i Grècia. Tant Itàlia com Grècia mantenen nivells d’endeutament superiors al 140% del PIB. Això suposa un gran llast pel seu creixement i la capacitat per aplicar polítiques fiscals contracícliques.

Fins fa uns pocs anys, l’estat espanyol tenia l’excusa que altres països europeus tenien una situació fiscal molt més delicada, però aquesta avantatge s’ha dilapidat. Abans de l’avançament a Portugal, l’estat espanyol havia superat en deute públic a Bèlgica el 2017, Xipre el 2016 i Irlanda el 2014.

La comparativa entre l’estratègia fiscal espanyola i la portuguesa

L’estat espanyol i Portugal han seguit camins oposats en estratègia fiscal en els últims anys. Portugal ha realitzat un gran esforç per contenir el deute de les seves administracions per corregir els desequilibris que el van portar a sol·licitar el rescat a Europa l’any 2011. El seu deute públic va pujar fins al 135% del PIB cap al final de la crisi de l’euro el 2013. Des de llavors les polítiques fiscals de contenció del deute han permès al país lusità reduir el deute en gairebé 30 punts percentuals. Aquest ajustament ha estat compatible amb un gran creixement econòmic sostingut per les reformes econòmiques estructurals i l’atracció d’inversió estrangera.

D’altra banda l’estat espanyol ha mantingut dèficits públics elevats persistents en els últims 15 anys, la qual cosa ha provocat que el creixement econòmic no hagi generat una millora de les ràtios de deute. Els gobiernos successius han sucumbit a les temptacions d’aplicar polítiques fiscals keynesianistes de despesa cada vegada que els seus dèficits públics s’apropaven al 3% del PIB, fet que està a punt de repetir-se de cara a l’aprovació dels propers pressupostos generals.

La temptació de desplegar polítiques fiscals expansives (tant d’augment de la despesa com de retallades d’impostos) ha provocat que el dèficit més baix que ha tingut Espanya en els últims 15 anys hagi estat del 2,6% del PIB en l’últim any complet del gobierno de Mariano Rajoy. Aquesta preferència pels dèficits s’ha realitzat fins i tot ignorant la delicada posició demogràfica que té el país. La despesa pública ja està començant a disparar-se com a conseqüència de l’envelliment de la població, la qual cosa significa que Espanya entra en aquesta fase tan complicada amb uns comptes públics desequilibrats.

El gran creixement del deute

Espanya va arribar a la crisi econòmica de l’any 2008 essent un dels països amb els comptes menys endeutats de la zona euro, amb un deute del 35% del PIB. No obstant això, la doble crisi viscuda des de llavors va provocar un ràpid deteriorament de la situació del país. En els anys de la crisi financera, el deute va pujar fins al 100% del PIB i a la pandèmia va ascendir fins al 125%.

L’intens rebot de l’activitat i la inflació després de la crisi sanitària va permetre reduir l’apalancament pel creixement del PIB nominal. Tot i així, segueix en nivells molt superiors als de 2019.

En concret, el deute públic d’Espanya ha augmentat en 11,6 punts del PIB. Es tracta de la segona pitjor dada de tota la Eurozona, només superada per l’estat francès, el deute del qual s’ha disparat en 14,5 punts. El creixement de la ràtio de deute d’Espanya ha estat gairebé el doble que el del conjunt de la Eurozona i gairebé el triple que el de la UE.

L’esforç fiscal que va realitzar Espanya durant la pandèmia va permetre amortir l’esfondrament de l’activitat provocat per la pandèmia i accelerar la recuperació després de la fi de les restriccions. Polítiques com els ERTO susciten el consens dels experts sobre la utilitat d’evitar els acomiadaments massius i el col·lapse de l’economia en situacions de crisi.

Malgrat això, les polítiques de despesa aplicades durant la sortida de la pandèmia han complicat la correcció del dèficit. En l’últim any, el dèficit públic d’Espanya se situava en el 4’4% del PIB, un punt més que el conjunt de la Eurozona. El gobierno calcula que al tancament de 2023 el saldo negatiu s’haurà reduït fins al 3,9% i per a 2024 s’ha fixat el repte d’arribar al 3%.

El cas de Portugal

Portugal ha patit una evolució estable d’ingressos públics des de l’any 2014, entre el 42 i el 45% del PIB. L’ajustament l’ha realitzat per la via de la despesa, però sense retallades. Bàsicament, el país lusità ha elevat la seva despesa a un ritme inferior al creixement del PIB i de la recaptació.

El resultat ha derivat en què la seva despesa pública ha passat del 50% fa una dècada a situar-se prop del 43% del PIB. D’aquesta manera, ha obert marge fiscal amb la reducció de la grandària del sector públic.

Per contra, l’estat espanyol ha realitzat una convergència cap als nivells d’ingressos i despeses del conjunt de la Eurozona. Això ha obligat a realitzar intenses pujades d’impostos des de l’inici de la crisi financera que s’han aprofitat per augmentar la despesa pública. De fet, la despesa pública ha crescut més ràpid que els ingressos, la qual cosa ha resultat en el dèficit públic que encara pateix el país. La major part del creixement de la despesa s’ha destinat al pagament de pensions.

Es tracta d’un increment de tres punts del PIB, xifra insuficient per cobrir tot el creixement de la despesa en què han incorregut les administracions públiques. Es tracta del segon major augment de recaptació de tots els països de l’euro, gairebé empatant amb Xipre.