El Consell General d’Economistes i el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF) han elaborat enguany un estudi Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2024. Han esbrinat que el Principat de Catalunya és la comunitat autònoma que més tributa en rendes mitjanes de 30.000 a 45.000 euros anuals. D’altra banda, també han destacat que Madrid es caracteritza per la seva baixa imposició a les rendes superiors a 160.000 euros.
Al Principat la quota impositiva per als contribuents individuals amb rendes laborals menors de 65 anys i sense fills que ingressen 30.000 euros anuals és de 5.039’55 euros. Pel que fa a un sou brut de 45.000 euros anuals, la taxa impositiva augmenta fins a l’absurda xifra de 9.688’59 euros.
Si fem un cop d’ull a les comunitats forals basques, en els mateixos casos, es paga 4.547’52 euros i 8.731’18 euros, respectivament. Euskadi és la regió amb menor càrrega fiscal per a les rendes d’entre 30.000 i 110.000 euros anuals.
Ara la Generalitat estudia reduir la càrrega fiscal per a les rendes més baixes. Pretenen disminuir en un punt percentual l’impost més baix per a ingressos de fins a 33.000 euros. Malgrat això, questa mesura roman pendent d’aprovació pel Parlament en els pressupostos de l’any 2024. Així, si finalment s’acaba implementant, els contribuents ho notarien al presentar la declaració de l’IRPF l’any vinent.
Segons el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF), si es compleix aquesta reducció el Principat deixaria de ser la comunitat autònoma que fa tributar més a les rendes mitjanes.
L’informe Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2024
Segons l’estudi, la comunitat de Madrid i el País Valencià tenen la menor tributació fins als 16.000 euros, amb 29 euros en ambdós casos. Pel que fa a les comunitats forals basques, aquesta xifra s’incrementa fins als 960 euros. Madrid és la regió amb menor tributació per IRPF a partir dels 160.000 euros, amb 56.681 euros, mentre que la Comunitat Valenciana lidera a partir dels 110.000 euros, amb 38.741 euros.
En total, 11 comunitats han reduït les seves tarifes de l’IRPF per compensar els efectes de la inflació. Enguany, les Illes Balears, Cantàbria, La Rioja, Navarra i el País Basc s’han sumat a aquesta tendència. Moltes comunitats també ofereixen deduccions, generalment per a contribuents amb circumstàncies especials i rendes baixes, cosa que incideix lleument a la recaptació fiscal autonòmica.
Fer la vida impossible al contribuent: el propòsit dels impostos
El president del Consell General d’Economistes, Valentí Pich, ha criticat la complexitat legislativa de les comunitats autònomes, a més de la deficient qualitat normativa en aquestes. En les seves paraules, ha expressat que aquesta «dificulta la vida dels ciutadans» i genera litigis als tribunals. Ha conclòs la seva intervenció demanant una reforma del sistema de finançament autonòmic.
En la mateixa línia, el president del REAF, Agustín Fernández, ha alertat sobre l’esgotament del model de finançament. Ha destacat els ajustaments fiscals que han realitzat diverses comunitats autònomes amb l’objectiu de protegir la seva recaptació davant l’impost sobre grans fortunes.
