Els atacs al català tornen a ser motiu de controvèrsia política a Andorra. Carine Montaner, presidenta d’Andorra Endavant, ha defensat que cal promoure la llengua pròpia del Principat, però s’ha oposat a imposar obligacions lingüístiques a les empreses, segons informa La Veu Lliure. «L’extremisme català, no; incentivar el català, sí», ha afirmat, en una declaració que reflecteix la distància entre el discurs favorable a la promoció de la llengua i el rebuig a establir mesures que n’assegurin l’ús efectiu.
Montaner considera que les empreses han de poder decidir en quina llengua es comuniquen amb els clients, especialment quan treballen amb mercats internacionals. També ha qüestionat les exigències de coneixement del català en determinats llocs de treball, perquè, segons el seu argument, poden dificultar la contractació de professionals i incrementar els costos empresarials.
La posició d’Andorra Endavant contrasta amb la Llei 6/2024 de la llengua pròpia i oficial, que reconeix el català com a element fonamental de la identitat nacional andorrana i estableix mesures per garantir-ne l’ús en diferents àmbits de la societat. La normativa pretén reforçar una llengua que, malgrat ser l’única oficial de l’Estat, conviu amb una realitat demogràfica i econòmica marcada per la presència de nombroses comunitats lingüístiques.
La qüestió de fons és si la defensa del català pot limitar-se a campanyes de promoció mentre es rebutgen les obligacions necessàries per garantir-ne la presència en el món laboral i comercial. Si el català és la llengua nacional i oficial d’Andorra, la seva normalització difícilment pot dependre exclusivament de la voluntat de cada empresa.
Andorra Endavant, centredreta i liberalisme econòmic
Andorra Endavant és la formació liderada per Carine Montaner, que s’ha definit políticament com una opció de centredreta i ha reivindicat un discurs pragmàtic, amb èmfasi en el creixement econòmic, la reducció de la pressió fiscal i la flexibilitat empresarial.
Aquesta orientació es reflecteix també en la seva posició sobre la llengua: Montaner defensa incentivar l’aprenentatge del català, però qüestiona que l’Estat estableixi determinades obligacions per estendre’n l’ús. El debat posa en relleu el xoc entre una concepció de l’economia que prioritza la llibertat d’actuació de les empreses i una política de normalització lingüística que considera que els drets dels catalanoparlants han de tenir garanties efectives.
En un país que té el català com a única llengua oficial, la discussió va més enllà dels costos empresarials o de la comunicació comercial. Afecta directament el model de societat que vol construir Andorra i el paper que hi ha d’ocupar la seva llengua nacional.
