Segons el balanç criminal publicat fa unes setmanes pel Sistema Estadístic de Criminalitat (SEC)¹ del Ministeri d’Interior s’hi conclou un augment de la taxa global de criminalitat a Catalunya (+5,6%), com d’incidents de violació (+34,1%), homicidis (+12,7%), temptativa d’assassinat (+18,9%), robatoris (+4,9%) i robatoris amb violència i intimidació (+1,5%), entre altres delictes, en comparació amb les estadístiques del 2022.

A continuació un tauler interactiu sobre l’evolució de les infraccions criminals a Catalunya.

I per què hem arribat fins aquí? Potser per la suma de molts factors sobretot, externs, però també per la deixadesa de funcions d’aquells que ostenten la responsabilitat del sistema de seguretat pública del nostre país. Els delinqüents, de tots els orígens, han trobat Catalunya com una regió sense llei amb impunitat absoluta

Tot i l’augment fins als 18.355 efectius (+30% vs. 2014) de la Policia General – Cos de Mossos d’Esquadra (IDESCAT, 1T 2024)², l’obertura de noves comissaries en regions policials amb més densitat de població i la bona valoració dels catalans a la institució, any rere any, no ha significat una percepció a l’alça de seguretat ciutadana, sinó tot al contrari.

El què portem d’any sembla, per l’allau de notícies de successos que Catalunya va a la mateixa direcció que el 2023. Estat.cat ha recopilat els fets delictius³ més importants dels primers 4 mesos de l’any:

*Recopilació notícies i NdP del CME, Interior i Ministerio (gen-abr 2024)

I quina és la percepció dels catalans sobre seguretat? No gaire bona perquè, el 88% dels catalans percep inseguretat i les generacions futures encara ho veuen pitjor, ja que 1 de cada 3 joves catalans (CEO, 1T 2024)⁴ és la seva preocupació principal per 4t any consecutiu segons consta a l’últim baròmetre realitzat pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya.

Certament, durant aquests anys de procés independentista i -concretament- des de la conselleria d’Interior s’ha negat l’augment de la criminalitat⁵ com argument electoralista per dissuadir el discurs públic cap altres qüestions socials mentre els catalans -cada cop més conservadors- veuen com, dia rere dia, els fets delictius són de major magnitud i exponencialment més freqüents.

El 66% dels catalans creuen que la seguretat es mantindrà o empitjorarà aquest any⁶

(CEO, 2024)

- Publicitat -

Què s’ha fet fins ara en matèria de seguretat? Paràlisi institucional, mingoneig legislatiu i grans titulars triomfalistes que han acabat essent polèmiques rere polèmiques i s’han transformat en un cansament humà i econòmic pel Cos de Mossos d’Esquadra, com els altres funcionaris de seguretat; Agents Rurals, Policies Locals, ADF, Protecció Civil, Trànsit i Bombers. No han estat capaços de posar-se d’acord per establir La Llei de sistema de policia de Catalunya que reconegui les diferents realitats de Catalunya i les tracti de manera específica a fi de garantir la millor prestació de seguretat en cadascun dels entorns.

S’ha volgut imposar -principalment- una feminització del cos policial, conjuntament amb altres ingerències polítiques, que ha provocat l’abandonat els grans reptes de la seguretat pública en un país occidental continuament amenaçat. Això ho reflecteix a la perfecció el comunicat conjunt⁷ del Sindicat Autònom de Policia (SAP), el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), el Sindicat d’Escala Intermèdia de Mossos d’Esquadra (SEIME) i la Federació de Professionals de la Segureatat Pública (FEPOL) del passat 7 de novembre del 2023, que fa un crit al cel de la precarització del cos com de la indefensió com a institució de servei públic que són.

Contra què està lluitant la policia catalana? Políticament correcte seria les externalitats de la globalització, però si realista es vol ser, cal posar el focus a l’arrel de totes aquestes problemàtiques socials que patim a Catalunya:

1. La laxicitat de l’ordenament jurídic català i, per desgràcia, espanyol que no ha sabut adaptar-se a les onades migratòries, ni als canvis demogràfics de la societat ni al sistema tecno-econòmic del S. XXI.

2. L’efecte crida de les contra comunitats establertes arreu del territori català i que han vist -impunement- la facilitat de multi-reincidir en delictes que pensaven que només passaven a les pel·lícules.

Un bon exemple per explicar la situació actual no està únicament als carrers sinó també s’ha de contemplar analíticament en forma de radiografia els centres penitenciaris de Catalunya. Tal com apuntava fa un mes, amb una sèrie de vint-i-quatre anys i forces variables es pot concloure que existeix una relació directament proporcional al creixement dels fets delictius (taxa de criminalitat) amb l’augment de població estrangera a Catalunya (no UE 27) demostrable.

• Quan la població estrangera augmenta (0,07) la taxa de criminalitat, també (0,12).

Tanmateix, cal recordar que els delictes contra els efectius dels cossos de seguretat catalans han crescut exponencialment des de la pandèmica de la COVID-19, fet no menys important a causa de la pèrdua de valors, tradicionalment respectats, com el concepte d’autoritat, ordre i seny.

El perfil anònim d’X @PoliQualsevol, que confirma ser un efectiu policial, detalla en un fil típic d’aquesta xarxa social quin tipus d’organitzacions criminals conviuen amb nosaltres i el seu «modus operandi» a les diferents ciutats catalanes en funció del comportament de la víctima.

A nivells europeus tampoc podem congratular-nos d’èxits, si a criminalitat ens referim. Segons dades d’Eurostat, l’agència europea de les dades, el 2023 la ciutat de Barcelona posseïa una taxa de criminalitat del 51,4, similar a la de la capital italiana (52,3), Berlin (47,3) o Frankfurt (58,6). Catalunya és una de les regions europees que despunta per tenir una taxa de criminalitat elevada, arribant fins als 60,6 punts.

Barcelona és la 2ª ciutat europea amb més robatoris per habitant ⁸

(Eurostat, 2023)

Què podem fer nosaltres com a societat? Deixar enrere els missatges aigualits en el bonisme per fer-nos -falsament- entendre que la delinqüència d’avui en dia és conseqüència de la pobresa i no de la mala gestió immigratòria, de la falta de planificació i la malversació pública de prioritats no establertes. Com a catalans no podem acceptar que ens diguin que les okupacions de propietats il·legals, robatoris de dispositius electrònics o baralles amb arma blanca ens han de fer pena abans que indignació.

Els simpatitzants d’esquerres no es mostren interessats en la inseguretat pública ni forma part de les seves preocupacions ciutadanes⁹

(CEO, 2024)

Certes polítiques socials dels últims anys han degradat al sistema policial català enfrontant-lo a situacions extremadament complicades, on també han desviat l’atenció mediàtica a altres assumptes de referència competencial, així com disputes polítiques en moments de tensió social provocant l’ajornament de Juntes de Seguretat Locals o l’enfrontament entre cossos de seguretat són un fet.

La policia són funcionaris públics que actuen pels principis rectors d’integritat, compromís, voluntat de servei i eficàcia per protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana, vetllant, des de la proximitat, per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d’acord amb l’ordenament jurídic. VENEREM-LOS I PROTEGIM-LOS!

1. Ministerio del Interior (2023). Balance anual de criminalidad en España. Gobierno de España. https://estadisticasdecriminalidad.ses.mir.es/publico/portalestadistico/datos.html?type=pcaxis&path=/DatosBalanceAnt/20234/&file=pcaxis ↩︎
2. Departament de la Presidència (2024). Institut d’Estadística de Catalunya. PG-ME. Efectius per rang i sexe. (BBDD). Generalitat de Catalunya. https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15877&lang=es ↩︎
3. Recopilatori notícies, notes de premsa i comunicats dels cossos de seguretat entre gener i abril del 2024. ↩︎
4. Departament de la Presidència (2024). Centre d’Opinió de Catalunya. Baròmetre d’Opinio Política (BOP). 1a onada 2024. Generalitat de Catalunya. https://ceo.gencat.cat/ca/barometre/detall/index.html?id=9148 ↩︎
5. Boladeres. M. (14/10/2019). La comarca demana més seguretat. Diari de Terrassa. https://www.direccion.de/recuperacion-para-el-lector/ ↩︎
6. Departament de la Presidència (2024). Centre d’Opinió de Catalunya. Baròmetre d’Opinio Política (BOP). 1a onada 2024. Generalitat de Catalunya. https://ceo.gencat.cat/ca/barometre/detall/index.html?id=9148 ↩︎
7. SAP et. SME (2023). Una política de terra cremada deixa el cos de mossos d’esquadra en un dels pitjors moments de la seva història recent. Comunicat de premsa. https://sap-mossos.cat/sapweb/article?item=cHxDBjb9N3uDQ7XynVgYDg== ↩︎
8. Eurostat (2023). Taxa de robatoris a Europa per ciutat. (BBDD). Comissió Europea. https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/CRIM_GEN_REG__custom_7662402/default/ ↩︎
9. Departament de la Presidència (2024). Centre d’Opinió de Catalunya. Baròmetre d’Opinio Política (BOP). 1a onada 2024. Generalitat de Catalunya. https://ceo.gencat.cat/ca/barometre/detall/index.html?id=9148  ↩︎