La nit passada, Gérald Darmanin, ministre francès d’Interior, va anunciar un acord pactat amb diversos càrrecs elegits corsos per a concedir una certa autonomia a Còrsega. El projecte l’hauran d’aprovar els diputats de l’Assamblea de Còrsega abans que es pugui engegar una reforma constitucional.
Per a modificar la Constitució francesa es necessita el vot a favor de la majoria dels 577 diputats de l’Assamblea Nacional i de la majoria dels 348 senadors del Senat, per separat i en les mateixes condicions, i, per fi, l’aprovació per tres cinquenes parts de les dues cambres reunides en congrés (o sigui, com a mínim 555 dels 925 diputats i senadors).
Darmanin també va declarar que una llei orgànica haurà de complementar la reforma constitucional per a determinar els àmbits en què les autoritats de Còrsega podrà fixar i adaptar les normes legislatives i reglementàries.
A banda d’aquests entrebancs constitucionals, que semblen difícilment superables atesa la mentalitat nacional-jacobina àmpliament compartida pel conjunt de la classe política francesa, i malgrat la reacció positiva del president del Consell Executiu de Còrsega, Gilles Simeoni (Femu a Corsica, autonomista) és de témer que aquesta autonomia tan sols sigui un fòtil voide i sense efectes concrets: Darmanin va deixar clar que tres de les reivindicacions més cabdals de l’Assamblea de Còrsega i a les quals París sempre s’ha oposat contundament, que són el reconeixement jurídic del poble cors, l’establiment d’un estatut de resident per a poder adquirir propietat en l’illa, i la cooficialitat de la llengua corsa, continuaran essent fora de qüestió.
Val a dir que Macron i el seu govern no es van destacar mai pel suport a les llengües no franceses de l’Estat francès, ni a l’illa itàlica annexada el 1769, ni tampoc enjondre:
El novembre de 2023 van inaugurar una «Ciutat Internacional de la Llengua Francesa» al castell de Villers-Cotterêts, museu glorificador de l’imperialisme lingüístic francès;
El maig de 2021, mitjançant el Consell Constitucional, van invalidar la tímida llei de protecció de les llengües «regionals» presentada pel diputat bretó Paul Molac, que pretenia normalitzar la situació jurídica de l’ensenyament immersiu en llengües no franceses i autoritzar l’ortografia correcta de noms en aquestes llengües a l’estat civil;
El juny de 2018, a Kemper (Bretanya), Macron evocava un temps «en què les llengües regionals amenaçaven el francès» (temps, en realitat, en què aquestes llengües eren socialment majoritàries als seus territoris propis, tot i que sotmeses a la diglòssia francesista que, de fet, no amenaçaven gens);
El febrer del mateix any, Macron ja rebutjava la cooficialitat del cors a Còrsega davant de càrrecs elegits locals, tot deixant entendre que el francès era una llengua superior.
