La població de la província de Lleida ha experimentat un creixement pràcticament insostenible en els darrers vint anys. Parlant amb les xifres a la mà, la província ha passat de 377.000 a 450.000 habitants amb poc més de dues dècades. L’Instituto Nacional de Estadística detalla l’evolució poblacional fent ús d’un conjunt de dades esfereïdores.

Parlem de creixement poblacional natural i estable o bé d’immigració desmesurada i substitució demogràfica?

Els municipis més propers a Lleida han vist duplicada la seua població i els de Ponent han vist créixer enormement el seu nombre d’habitants

L’increment de població no ha estat uniforme. Algunes poblacions han duplicat la seua grandària en qüestió de vint anys, com ara Alcarràs o Torrefarrera. D’altres l’han anat perdent de manera gradual. Aquest és el cas de la majoria de pobles al sud de les Garrigues i de l’Urgell. Juncosa, Bellaguarda, Bovera, Verdú, Guimerà, etc, han vist disminuir la seua població entre aproximadament un 15% i un 30%.

La zona central de Lleida també ha perdut força habitants en els últims vint anys. Ens referim a municipis com ara la Baronia de Rialb, Bassella, Organyà, etc.

La pèrdua de població d’aquests municipis es deu fonamentalment a què compten amb una població molt envellida i tampoc no han rebut gaire immigració des de principis de segle.

En canvi, l’augment poblacional s’evidencia més aviat als municipis que se situen a la Franja, a la vora de l’Eix de l’autovia i a l’Alt Pirineu.

El cas excepcional de Balaguer, Tàrrega, Mollerussa i Guissona: molts augmenten la seua població en un terç i d’altres en gairebé la meitat

La rivalitat entre Balaguer i Tàrrega per ser la segona ciutat amb més població de la província de Lleida es decanta clarament a favor de la capital de l’Urgell.

Tàrrega ha arrabassat la segona posició a la capital de la Noguera. Des del 2003 ençà ha experimentat un creixement d’un 34%. D’altra banda, Balaguer ara compta amb 17.650 habitants, gairebé 3.000 més que vint anys enrere.

Aquesta inèrcia situa a la capital de l’Urgell al capdavant com la segona ciutat més poblada.

En el cas de Mollerussa, fa vint anys tot just passava l’umbral dels 10.000 habitants. Avui en compta amb més de 15.000. Així doncs, la capital del Pla d’Urgell ha patit un creixement de població d’un 42%.

Fixem-nos ara en la comarca de la Segarra. La seua capital, Cervera, compta amb gairebé 9.500 habitants. Així, només ha crescut un 12% en vint anys. Malgrat això, observem que Guissona ho ha fet amb un imponent 84% i ja supera les 7.600.

El cas de Guissona és especialment colpidor. El municipi ha anat rebent molta immigració des de principis de segle. A més, la pressió demogràfica ha estat especialment elevada per causa de l’arribada de nombrosos refugiats ucraïnesos.

Cap a la substitució demogràfica?

El creixement demogràfic en aquesta província i als municipis que la composen es fa especialment insostenible quan no es compta amb uns mecanismes d’integració efectius. En molts casos, la integració dels nouvinguts serà en clau castellana i no pas catalana.

També hem de destacar, però, que si més no la integració és més favorable i propícia a l’interior del principat. Això és perquè en aquest territori el català encara n’és la llengua vehicular. La nostra llengua gaudeix d’un ús quotidià amb nombres i taxes més sanes que no pas en zones com ara l’Àrea Metropolitana de Barcelona i o el Tarragonès.

Malgrat això, un augment demogràfic sostingut i a llarg termini com el que fa anys que rebem posa en risc la pervivència del nostre poble, cultura i llengua fins i tot en zones on el català és d’ús habitual d’entre aproximadament un 60% i 70% de la població.