Un equip d’investigadors de la Universitat de Mahasarakham, a Tailàndia, ha confirmat el descobriment d’una nova espècie de dinosaure sauròpode, batejada com Uragasaurus kalasinensis, que segons els càlculs hauria poblat fa aproximadament 150 milions d’anys l’actual província de Kalasin, al nord-est del país. La investigació, liderada pel paleontòleg Apirut Nilpanapan, s’ha publicat aquesta setmana a la revista Nature Scientific Reports.
Els fòssils que han permès identificar l’espècie es van trobar l’any 2008 al jaciment de Phu Kradung, a Phu Noi, un indret on s’han localitzat restes que abasten des del juràssic superior fins al cretaci inferior. Segons ha explicat el mateix Nilpanapan, més del 90% dels fòssils excavats en aquest jaciment corresponien a fragments de dinosaures, entre els quals els investigadors van recuperar una fíbula, un coracoide, una costella cervical i diverses vèrtebres pertanyents a aquest sauròpode.
L’Uragasaurus kalasinensis pertany a la família dels mamenchisàurids, sauròpodes herbívors caracteritzats per un coll extremadament llarg, que en aquest exemplar representava més de la meitat de la longitud total del cos, xifrat en uns 20 metres, un animal que hauria habitat el planeta fa uns 150 milions d’anys. Fins ara, les úniques restes conegudes d’aquesta família de dinosaures s’havien trobat a la Xina, de manera que la troballa a Tailàndia suposa la primera evidència d’aquest clade documentada al sud-est asiàtic.
La clau per confirmar que es tractava d’una espècie fins ara desconeguda per a la ciència va ser una vèrtebra dorsal de 55 centímetres d’alçada i 70 centímetres d’amplada, l’anàlisi de la qual mitjançant tomografia computada va revelar un conjunt de característiques que no coincidien amb cap altre exemplar conegut: la forma i disposició de les crestes de suport, unes cavitats d’aire amb forma de llàgrima i una placa òssia amb forma de Y.
«Aquest os, aquesta peça en particular, té cavitats d’aire com cap altre dinosaure del món, com cap altre dinosaure de la mateixa família de la Xina. Això és el que el diferencia», ha assenyalat Nilpanapan, que ha destacat que aquest tipus d’anàlisi ossi és, avui dia, l’única via disponible per establir amb precisió el llinatge evolutiu d’un fòssil de milions d’anys, atès que l’estudi d’ADN resulta impossible en aquesta escala temporal.
El paleontòleg, de 35 anys i fascinat pels fòssils des de ben petit, ha explicat que confirmar la troballa com a nova espècie va requerir un procés llarg i minuciós: «No es poden descriure els ossos com a diferents o diferents d’altres, de diferents continents, d’una espècie diferent… També cal analitzar el llinatge evolutiu. Aquí és on comença a ser difícil, perquè cal aprendre, estudiar i llegir molts articles.»
Nilpanapan ha descrit el moment de la confirmació científica com «una barreja d’alegria i alleujament. D’una banda, havíem sospitat que era una nova espècie, però no va sortir res fins que va sortir». Segons el líder de la investigació, la troballa té un abast que va més enllà de l’anècdota paleontològica local: «aquest descobriment amplia la diversitat coneguda dels sauròpodes mamenchisàurids al sud-est asiàtic i proporciona nova informació sobre la distribució geogràfica i la història evolutiva del clade».
El jaciment de Phu Kradung, on encara es conserva la major part dels fragments recuperats sense classificar amb precisió, continua sent objecte d’excavacions per part de l’equip de la Universitat de Mahasarakham, que no descarta que noves restes puguin aportar més informació sobre la presència d’aquesta família de dinosaures fora del continent asiàtic on fins ara s’havia documentat en exclusiva.
