El teatre de la Concòrdia de Darnius va ser escenari ahir divendres a les set del vespre d’un acte polític i divulgatiu al voltant del Cens del Poble Català. Aquesta iniciativa va ser convidada a presentar-se a Darnius per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República de les Salines-Albera. L’acte va aplegar una trentena de persones interessades en conèixer els detalls d’un projecte que es presenta com una eina per estructurar un cens de catalans que es converteixi en la base d’un estat català independent restablert.
La sessió ha estat introduïda per Albert Jürgens, que ha presentat el ponent principal, Albert Martí, cofundador del Cens del Poble Català. Martí ha desenvolupat una intervenció extensa en què ha exposat tant els fonaments teòrics del projecte com els mecanismes pràctics per inscriure-s’hi.
Segons ha explicat, el cens es concep com un registre voluntari que pretén identificar aquelles persones que es consideren part del poble català, però amb criteris diferents dels que, al seu parer, s’han aplicat d’ençà del règim autonòmic a Catalunya. En aquest sentit, ha invalidat la idea que “és català qui viu i treballa a Catalunya”, afirmant que aquest principi “només passa a Catalunya” i que no coincideix amb els criteris que empren la gran majoria dels estats per definir la seva ciutadania.
Martí ha assegurat que el projecte busca “establir criteris objectius basats en la filiació”, és a dir, en l’origen familiar i la continuïtat generacional. Per il·lustrar-ho, ha posat com a exemple el cas d’Estònia després de la fi de la Segona Guerra Mundial, quan —segons ha explicat— es va establir un criteri segons el qual eren considerats estonians els habitants i descendents anteriors al conflicte, en un context marcat per l’arribada d’immigració russa.
En la seva intervenció, també ha abordat la qüestió demogràfica als territoris dels Països Catalans, afirmant que s’ha produït un increment de població del 125% d’ençà del 1950, un fenomen que ha qualificat de “no casual, sinó planificat i deliberat”. En aquest marc, ha acusat l’Estat espanyol d’incomplir la Convenció Marc sobre la protecció de les minories nacionals, que va entrar en vigor el 1998, citant-ne l’article 16, que estableix que no s’hauria de modificar la demografia d’aquelles parts d’un determinat estat on hi habita una minoria nacional.
Martí ha estat especialment crític amb la Generalitat de Catalunya i els partits catalans, afirmant que “les institucions autonòmiques són estat espanyol”, i ha defensat que el cens constitueix “la primera estructura d’estat”, ja que —segons ha dit— aplica criteris de filiació equiparables als d’altres països europeus.
Durant la xerrada, també ha vinculat el projecte amb l’estratègia independentista, assegurant que disposar d’un cens propi facilitaria “restaurar l’estat català”. En aquest sentit, ha expressat una visió crítica sobre el procés polític del 2017, afirmant que l’estat que se’n derivava “era més successor de l’estat espanyol que no pas un estat d’arrel catalana”.
A més de l’exposició teòrica, el ponent ha explicat el funcionament pràctic del cens i com inscriure-s’hi, destacant que el procés és voluntari i es pot fer a través d’una plataforma digital habilitada per aquest propòsit.
L’acte s’ha tancat amb un torn de preguntes en què els assistents han pogut plantejar dubtes i reflexions. Els organitzadors han valorat positivament la participació i han encoratjat a difondre el projecte arreu del territori.
