El Consell de la República (CdR) ha optat per “bloquejar” la investidura de Pedro Sánchez. Tal com ha manifestat un 74,9% dels socis registrats en la consulta sobre la governabilitat de l’Estat. Només un 24,9% ha triat rebutjar la idea del bloqueig i continuar amb les negociacions, mentre que un escàs 0,2% ha emès vots en blanc.
No obstant això, la participació ha estat notòriament baixa. Segons les xifres proporcionades pel Consell, només un 4,45% dels inscrits han exercit el seu vot. Això significa que únicament 4.021 persones dels 90.484 que estaven registrades han pres part en la consulta.
Aquest desenllaç constitueix un contratemps en l’enfocament de la direcció, car aquesta havia expressat la seva inclinació per continuar aprofundint en les negociacions. A més, planteja una situació complicada per a l’expresident Carles Puigdemont. Qui ocupa la presidència del Consell de la República i alhora és la figura principal que lidera les converses entre Junts per Catalunya i el PSOE.
La decisió del Consell de la República trencarà les negociacions ?
Per ara no hi ha símptomes que sigui així. Des de Junts ja adverteixen: “JxCat negocia en nom de JxCat”. I és que el 4,45% de participació també resta força a la pressió que puguin fer les bases.
Després de fer-se públics els resultats. El govern del Consell de la República ha optat per la discreció i ha emès un comunicat en què anuncia que farà arribar el veredicte de la votació a les cúpules dels partits processistes.
Ara bé, la setmana passada el vicepresident de l’organització, Toni Comín. Que també negocia amb Sumar en representació de Junts. Ja va avançar què pensava sobre aquest escenari.
En una entrevista al Més 3/24 va assegurar que el que sortís de la consulta “no vinculava els partits”. És a dir, és possible que el resultat de la votació quedi en un no res malgrat que dos dels alts dirigents del Consell —Puigdemont i Comín— estiguin directament implicats en les converses sobre la investidura.
En el cas d’Esquerra, l’altre partit processista que manté converses amb el PSOE. Sempre ha mantingut una postura reticent respecte al Consell de la República. I no considera que les opinions de les bases d’aquesta entitat els afectin de cap manera.
La votació no entrava en els plans dels qui dirigeixen el CdR
La consulta va ser promoguda des de la base. Així doncs, va ser un dels registrats que va recollir les signatures necessàries (un 1%) per forçar la convocatòria. La pregunta que els promotors van posar sobre la taula i que han respost afirmativament ha estat la següent: “El Consell de la República ha de promoure el bloqueig a la investidura del president a l’estat espanyol per part dels partits independentistes catalans?”
Tot i que la votació té lloc en un moment clau, no ha provocat una mobilització significativa. La participació ha estat encara més minsa en comparació amb la recent votació realitzada pel Consell de la República sobre l’eliminació de l’assemblea de representants. En què les propostes de la direcció de l’organització van guanyar amb només un 6,53% de participació. Tanmateix, el resultat d’aquesta votació, que té un impacte directe en el funcionament del Consell, serà executat.
Un moment clau
El veredicte de la consulta del Consell arriba just enmig de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. Especialment en allò que fa referència a la possible amnistia. No obstant això, encara no s’ha assolit cap avanç significatiu en la resolució del conflicte.
De fet, el PSOE i Junts estan actualment definint els paràmetres d’aquesta negociació. La qual implica l’establiment d’un àmbit de diàleg entre partits i, segons Carles Puigdemont, la participació “imprescindible” d’una tercera part que puguis verificar els acords.
És aquest darrer punt, de fet, el que encalla la negociació perquè el PSOE es nega a acceptar un mediador internacional, que és el que reclama l’expresident de la Generalitat a l’exili.
Tot i això, aquesta consulta del Consell de la República fa tota la pinta que no serà vinculant en cap cas. Entre altres coses per la baixa participació (4%) i perquè els dirigents de Junts acabaran fent el que ells vulguin encara que aquests resultats apuntin cap a una direcció concreta.
