El recent nomenament de Jordi Trilla com a dircom o director de comunicació de la Conselleria de Cultura ha encès una polèmica inesperada a les xarxes socials. El motiu no és el càrrec en si, sinó la llengua escollida per anunciar-lo: el castellà.
Tal com ha recollit Racó Català, Trilla va fer pública la seva incorporació amb un missatge a Instagram on afirmava: “Con todas las ganas del mundo, me incorporo como dircom de la Consellería de Cultura”. L’ús del castellà per comunicar l’assumpció d’un càrrec institucional vinculat directament a la política cultural del país ha estat objecte de nombroses crítiques.
Cal afegir que Trilla encapçala el seu perfil personal a Instagram amb una frase en castellà (, fet que hauria de ser incoherent i contradictori amb el seu càrrec en la Conselleria de Cultura del govern català, i que indica que en la seva projecció pública la seva llengua preferent no és el català sió el castellà.
Diversos usuaris han considerat incoherent que el màxim responsable de la comunicació d’un departament clau per a la promoció de la cultura catalana —integrat dins el Govern de la Generalitat de Catalunya— opti pel castellà en el seu primer missatge públic relacionat amb el càrrec. Alguns comentaris han apuntat que no es tracta d’una qüestió anecdòtica, sinó simbòlica: la llengua amb què s’expressa un dircom marca també el to i les prioritats comunicatives.
En un context en què el català reclama més presència institucional i mediàtica, especialment a les xarxes socials, la decisió ha estat percebuda per una part de l’opinió pública com una falta de respcte lingüístic per la llengua del país. Les crítiques subratllen que la Conselleria de Cultura no és un departament qualsevol, sinó el responsable de preservar, projectar i normalitzar la llengua i la cultura pròpies del país.
Tot i que el nou dircom no ha fet cap aclariment posterior sobre la llengua del missatge, la controvèrsia ha reobert el debat sobre la coherència lingüística dels càrrecs públics i sobre el paper exemplaritzant que haurien d’assumir, especialment en àrees tan sensibles com la cultura.
