El creixement sostingut d’Aliança Catalana ha sacsejat el tauler polític català i ha alterat els equilibris tradicionals del Parlament. Les darreres enquestes —algunes situant Sílvia Orriols a tocar de Junts i fins i tot apuntant a un possible avançament— han activat moviments entre els partits establerts. En aquest context, PSC i Junts haurien iniciat converses per impulsar una reforma de la llei electoral catalana que, segons diverses fonts parlamentàries, tindria com a efecte directe limitar l’ascens de la formació nacionalista.

Catalunya és l’única comunitat autònoma que encara no disposa d’una llei electoral pròpia i continua funcionant amb una disposició transitòria que reparteix els 135 escons en 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona. Aquest model, basat en la circumscripció provincial, garanteix una representació territorial diferenciada i atorga un pes específic a les demarcacions menys poblades.

Precisament en aquests territoris és on Aliança Catalana ha consolidat una part rellevant del seu suport. El sistema actual permet que el vot de la Catalunya interior tingui una traducció parlamentària significativa, reflectint una pluralitat territorial que no sempre es correspon amb el pes demogràfic de l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’oferta del PSC

La proposta que el PSC hauria posat sobre la taula consistiria a instaurar una circumscripció única per a tot el país, de manera que tots els vots tinguessin el mateix valor numèric. Aquest canvi, que s’emmarca en el debat sobre la necessitat d’una llei electoral pròpia, modificaria l’equilibri territorial actual i podria reduir la representació de formacions amb fort arrelament fora de l’àrea metropolitana, entre elles Aliança Catalana.

Segons fonts citades per El Confidencial, els socialistes haurien ofert a Junts explorar aquesta reforma aprofitant el consens ampli d’altres forces per frenar l’extrema dreta. Tanmateix, l’operació no és senzilla: aprovar una llei electoral requereix una majoria qualificada de dos terços del Parlament, és a dir, 90 diputats. Sense Junts, els números no surten.

La formació de Carles Puigdemont manté dubtes. Històricament també s’ha beneficiat del sistema provincial gràcies al seu arrelament a la Catalunya interior, i una circumscripció única podria alterar aquest equilibri. A més, la decisió final dependrà en bona mesura de l’estratègia que es defineixi des de Waterloo.

En paral·lel, el Parlament haurà de pronunciar-se pròximament sobre una Iniciativa Legislativa Popular impulsada per catalans residents a l’exterior que reclama una nova llei electoral per facilitar el vot. Aquest debat ofereix el marc formal per abordar una reforma més àmplia del sistema.

El president del Parlament, Josep Rull, ha defensat públicament la necessitat d’aprovar una llei electoral pròpia aquesta legislatura, apel·lant a la responsabilitat institucional dels grups. Però més enllà del debat tècnic sobre circumscripcions i proporcionalitat, el moviment polític s’interpreta també com una reacció al nou escenari electoral.

El creixement d’Aliança Catalana, especialment fora de l’àrea metropolitana, ha introduït una nova variable en la legislatura. La possible entesa entre PSC i Junts per modificar les regles del joc reflecteix fins a quin punt la formació de Sílvia Orriols suposa una amenaça pels partits consolidats, forçant-los a utilitzar les institucions al seu favor per tallar les ales a Aliança, un actor emergent que continua guanyant pes electoral.