Les declaracions del rector de Sant Agustí del Raval, Faustino Mlewga, sobre la presència del català en la visita del papa Lleó XIV han provocat una onada d’indignació entre amplis sectors de la societat catalana. Les seves paraules, en què assegura que “no es pot reclamar el català” perquè “som a Espanya i l’espanyol és la llengua nacional”, han estat percebudes com una greu falta de respecte cap a la llengua pròpia de Catalunya i cap als milions de catalans que la parlen cada dia. Aquestes declaracions el rector del Raval, el qual rebrà el papa Lleó XIV a la seva parròquia, les va emetre en el programa Catalunya Nit de Catalunya Ràdio.
En lloc de mostrar sensibilitat envers la realitat lingüística del país que l’acull, el rector ha optat per un discurs profundament assimilacionista i menyspreador. El català, llengua històrica de Catalunya i element central de la seva identitat cultural, queda relegat a un paper secundari fins i tot en un acte tan simbòlic com la visita d’un Papa a Barcelona i a la Sagrada Família, una obra universal d’Antoni Gaudí, segons la opinió de Mlewga.
Les paraules de Mlewga han recordat un fet ben present a Catalunya, que el català és tractat com una llengua de segona dins del mateix territori on és pròpia per molts elements forasters. Que un representant de l’Església a Barcelona afirmi públicament que no es pot “reclamar el català” és una negació implícita de la legitimitat cultural i institucional de la llengua catalana a casa seva mateix, a Catalunya.
En qualsevol altre context europeu, seria impensable que el rector d’una parròquia tractés amb aquest menyspreu la llengua pròpia del país on desenvolupa el seu ministeri.
És per això que els diversos bisbats catalans s’hi haurien de mirar molt a l’hora de situar segons qui com a rectors de parròquies catalanes. Un capellà que no parla el català i no respecta els drets i la dignitat del país on habita, vingui d’on vingui, no hauria de poder exercir les seves funcions a la nostra terra.
