La secretària general d’ERC, Marta Rovira, el diputat d’ERC, Rubèn Wagensberg, el periodista de La Directa, Jesús Rodríguez, el sots-president d’Òmnium Cultural, Oleguer Serra, i l’activista polític Josep Campmajó han arribat avui a Catalunya després del seu exili a Suïssa, provocat pel fet de ser investigats per la justícia espanyola en relació amb els fets del Tsunami Democràtic esdevinguts el 2019.
Els cinc polítics han fet el viatge per carretera i el primer lloc on s’han aturat en terra catalana ha estat la Porta dels Països Catalans, a Salses (el Rosselló), en la Catalunya ocupada per França. Allí hi han baixat i amb més gent s’han fotografiat a la Porta. Curiosament (o no) a la instantània hi han aparegut un parell de banderes palestines que no se sap ben bé quina relació tenen amb el cas Tsunami o amb l’independentisme català en general.
Posteriorment han continuat el trajecte i s’han tornat a aturar al municipi de Cantallops (Alt Empordà), on ara mateix s’hi està portant a terme un acte de celebració del retorn dels exiliats a Suïssa. Fins allí s’hi ha desplaçat un bon nombre de polítics processistes, entre els quals Oriol Junqueras juntament amb centenars de persones que celebren la tornada dels amnistiats.
Recordem que els polítics retornats avui han estat encausats acusats de ser els cervells del Tsunami Democràtic, una estratègia de dissidència controlada que s’organitzà a través de xarxes socials com a protesta per la sentència als líders encausats pel procés de 2017. El 14 d’octubre de 2019 el Tsunami féu una crida per xarxes convocant els catalans a ocupar l’aeroport del Prat. Milers d’independentistes van ocupar l’aeroport, posant de nou la lluita per la independència de Catalunya a la primera plana dels informatius internacionals. Tanmateix, i per majúscula sorpresa de tothom, els mateixos convocants van desconvocar l’acció al vespre.
El dia 11 de novembre següent Tsunami va convocar a una nova acció. Aquest cop es tractava de tallar l’autopista al seu pas per la Jonquera. Aquest tall va durar trenta hores i es va traslladar l’acció a l’autopista però al seu pas per Girona, on es va tornar a desconvocar.
De resultes d’aquestes accions desenes de persones van ser represaliades per la justícia espanyola, però el rèdit polític que l’independentisme n’ha aconseguit ha estat nul. Unes accions que podrien haver molt profitoses per a la causa de la independència de Catalunya foren desconvocades de forma totalment prematura, precisament en el moment en què calia que s’allarguessin en el temps per continuar el conflicte i posar-lo a l’agenda política internacional.
De tot plegat cap dimissió, cap responsabilitat a nivell polític, cap demanda de perdó al poble català per la ineptitud i la covardia dels que van manegar unes operacions tant maldestres i estèrils.
Més enllà d’això, la lluita per l’amnistia i el retorn d’aquests polítics que se’n van anar a Suïssa no ha provocat ni el més mínim interès per a la gran majoria d’independentistes, més enllà dels militants dels partits processistes que vulguin fer mèrits davant de la direcció dels seus partits. Aquest retorn no provoca grans manifestacions de suport ni res que s’hi assembli de lluny perquè el poble català sap que no tindrà com a conseqüència ni el més mínim pas endavant en la lluita per a l’alliberament nacional de Catalunya. Aquest retorn és autonomisme i més autonomisme i no generarà altra cosa que autonomisme.
Avui els causants d’aquest desgavell i d’aquesta derrota autoinfligida de l’independentisme han tornat a Catalunya i els mitjans de comunicació processistes oficials els han encimbellat com si fossin màrtirs de la independència de Catalunya quan en realitat no s’ho mereixen, ans al contrari. Esperem que la Història, en una futura Catalunya independent, els jutgi com mereixen.
