“Els meus fills van aprendre a parlar castellà quan tenien 20 anys”: aquests són els pobles a Euskadi en què el jovent basc no rep pràcticament cap influència espanyola

Aquests reductes lingüístics s’anomenen “arnasgune”, un terme que significa literalment “llocs de respiració”, o bé indrets on el basc “respira”

Els despertadors sonen pràcticament a l’uníson als habitatges d’Azpeitia (Gipuzkoa). Són dos quarts de cinc de la matinada i els primers veïns, fargats amb espardenyes i roba d’esport, comencen a treure el cap al carrer. En uns minuts n’hi haurà centenars, potser fins i tot milers.

A la cantonada d’un carrer del casc antic del poble que porta de nom Bustinzuriko Errebala (Raval de Bustinzuri) s’hi poden entreveure uns quants joves que badallen mentre n’esperen a un altre que va arribant des de la llunyania. Tot i l’hora, es veuen molts nens de la mà dels seus pares. Fins i tot senyores grans que s’han aixecat per córrer uns metres o simplement per aplaudir el pas de la Korrika.

-Publicitat-

Tots s’han llevat d’hora per córrer a favor del basc en un esdeveniment nacional conegut com la Korrika.

La Korrika és una marxa multitudinària que cerca promocionar l’ús de l’euskera. Ho fa recorrent Euskal Herria (Euskadi, Navarra i l’Iparralde o País Basc del Nord) en el que és una carrera que involucra a tota la nació basca.

“No em preocupa que els meus fills no sàpiguen castellà, jo tampoc no en sabia amb 12 anys”

Azpeitia és la localitat més gran on l’ús de l’euskera predomina significativament. Malgrat això, els dos pobles on més persones parlen èuscar segons l’Eustat (Institut Basc d’Estadística) són Orexa i Errezil.

D’una banda Orexa (Gipuzkoa) compta amb 107 habitants, dels quals un 93’7% parlen èuscar de manera habitual. De l’altra Errezil té una població de 563 persones, de les quals un 93% són euskalduns.

Ara bé, el municipi d’Azpeitia tampoc no es queda curt en termes de salut lingüística. El basc és la primera llengua del 71% dels seus habitants segons l’Eustat i o del 86’6% segons l’Ajuntament de la localitat.

D’aquesta manera, Azpeitia és un “arnasgune” en tota regla. Així és com anomenen a aquells llocs on el basc “té més oxigen”, allà on “respira millor”.

- Publicitat -

Orexa és el poble amb més parlants habituals d’èuscar

Ubicat a 420 metres d’altitud, al vessant de la muntanya d’Uli, Orexa és el municipi més petit de Gipuzkoa (107 habitants). A les eleccions municipals del 2023 només es va presentar EH Bildu. La formació va obtenir 72 vots per 14 abstencions, tres en blanc i tres nuls.

S’accedeix al poble a través d’un camí veïnal que s’acaba, és a dir, cal anar expressament a visitar-lo, no és camí de pas. Per això té mèrit l’èxit del restaurant Orexako Ostatua (L’Alberg d’Orexa), que atreu visitants al poble i que és el cor de la localitat.

L’amo del restaurant, en Pello Garmendia, sempre enraona en eusquera amb tothom, car és la llengua vehicular del poble. Dos paisans seuen en una taula de la terrassa. Cap dels presents no estava al corrent del rècord d’euskaldunitat que ostenta el poble. Recelen de la dada d’Eustat que diu que al poble hi ha 93 bascos i 14 castellans. Declaren que “no hi ha pas tanta gent que parli castellà a Orexa”.

La zona és l’epicentre lingüístic de l’euskera. A més, la província és la que parla més euskera dels set territoris d’Euskal Herria: Gipuzkoa (51’8%), Bizkaia (30’6%), Araba (22’4%), Nafarroa (6’8%), Nafarroa Beherea (40%), Lapurdi (30%) i Zuberoa (18%). Així ho recull la darrera Enquesta Sociolingüística del Govern Basc, elaborada amb dades del 2021.

Segons aquest informe, un 36’2% dels habitants de la comunitat autònoma majors de 16 anys són bascoparlants. El 1991 eren el 24’1%, enfront del 45’3% que parla en castellà. Entremig hi ha el 18’6% anomenat “bascoparlant passiu”, és a dir, que entén l’idioma però no el parla. Les xifres que dóna l’enquesta es redueixen si s’explica als que realment fan servir el basc. Només el 22% dels més grans de 16 anys l’utilitzen tant o més que el castellà, davant del 60’9% que s’expressa majoritàriament en castellà.

Les filles d’en Pello reben una educació on la presència del castellà és quasi nul·la

Les filles d’en Pello estudien 1r i 3r de DBH, que és com es coneix a l’Educació Secundària Obligatòria a Euskadi. Cada dia arriben al restaurant pels volts de tres quarts de tres de la tarda.

La més gran es diu Oihane i té 15 anys. La petita s’anomena June i en té 12. Com que Orexa té tants pocs habitants han de cursar els seus estudis a Lizartza, un poble veí.

Estan matriculades en el model educatiu D, el qual només inclou tres hores de castellà a la setmana. Com que a l’escola només parlen en èuscar i a casa també, gairebé que no saben parlar castellà. L’Oihane, per exemple, ha de consultar amb son pare com dir quants anys té en castellà.

No trobem adults que no sàpiguen castellà, però sí molts nens. Les dificultats que les dues menors d’Orexa tenen per parlar el castellà creixen si baixem una mica l’edat. Ho comprovem a Errezil, número dos al pòdium en nombre de bascoparlants, on els nens de 8 i 10 anys no entenen el castellà.

“Els meus fills van aprendre a parlar castellà quan tenien 20 anys”

Hem pogut parlar amb diversos habitants d’Azpeitia. Hem entrevistat a una mare de tres filles, la Maite. La gran té 6 anys, la del mig en té 4 i la petita 2. Ens confessa que cap de les tres no sap parlar castellà. Ens diu despreocupada que “ja n’aprendran”.

“Ja l’aprendran quan siguin més grans. Jo amb 12 anys només parlava èuscar”, ens confessa. La seva sogra l’acompanya i ens assenyala que els seus fills no van aprendre castellà fins als 20 anys.

López Basaguren, catedràtic de Dret Constitucional i professor a la Universitat del País Basc, assegura que la principal eina del Govern basc per estendre l’ús de l’euskera és precisament el sistema educatiu, cosa que explica que els nens d’aquesta zona no sàpiguen castellà.

“Gairebé el 90% de l’ensenyament és en basc”, diu el catedràtic.

spot_img

Últimes notícies

Notícies Relacionades