Aquest és el segon recull que oferim de l’entrevista que Gemma Nierga va dur a terme a Sílvia Orriols a RTVE. En aquest apartat, Nierga pregunta a Orriols sobre la seva posició respecte l’efecte que té la immigració a la societat, cultura, economia, valors i demografia del Principat de Catalunya.

L’Entrevista a RTVE al Cafè de les Idees – Quins són els postulats de Sílvia Orriols respecte la immigració?

L’altre dia vostè va escriure un tuit on deia «Els immigrants no han vingut a treballar ni a pagar-nos les pensions, han vingut a robar-nos». Ho manté?

Bé, no vaig dir els immigrants. Era una notícia en què es parlava d’un frau comès per un grup de marroquins. En aquest cas concret deia que aquelles persones no havien vingut a treballar ni a pagar-nos les pensions, sinó tot el contrari, és a dir, que havien vingut a estafar-nos. És una casuística que no és aïllada, realment n’hi ha molts casos.

Jo considero que la immigració que ha de rebre Catalunya ha de beneficiar els catalans i que en aquests moments no ho està fent.

Digui’m per què no ho està fent. Dongui’m la dada.

Perquè és una càrrega per l’administració i el contribuent català en aquests moments. Estem creant la cultura del subsidi i del jaure. Estem contribuint a que totes aquestes persones vinguin aquí amb pretensions de viure a costa nostra i per tant no està beneficiant amb res al país, a part de tota la fórmula de violència, d’inseguretat, d’incivisme que això comporta o que duu implícit.

Vostè diu que venen aquí per viure a costa nostra. Tots els estudis que han analitzat el fenomen de la immigració demostren que això no és veritat. […] Vostè té alguna dada?

Sí, tinc dades. Per exemple, que la meitat dels presos que hi ha a Catalunya són immigrants, que cada pres costa anualment més de 30.000 euros. Aquestes xifres no se sumen als estudis que vostè cita. Tinc altres dades, com que els reagrupaments familiars provoquen que potser un dels immigrants treballa però que la resta de la família no i en canvi fa ús dels nostres serveis socials de manera totalment gratuïta.

Aquests estudis inclouen tots els immigrants, també els que fan ús del reagrupament familiar.

Inclouen tots els immigrants, també els europeus, per tant fan variar les dades. Potser no en tots els estudis però en alguns sí. S’hi inclouen els europeus que realment sí que contribueixen però en el cas del Ripollès, per exemple, que jo conec a la perfecció perquè sóc vicepresidenta del Consorci de Benestar Social, la majoria d’ajudes van a espetegar sempre als mateixos col·lectius d’immigrants.

Li puc posar l’exemple de la setmana passada, si vol.

La majoria d’ajudes de Ripoll van pels immigrants?

Totalment, sí, sí.

Això passa a Ripoll?

No, no, això passa arreu del país. La majoria d’usuaris de serveis socials són immigrants. Per tant, la població autòctona no té el mateix dret a accedir a aquestes ajudes que la població immigrant.

Entre d’altres coses perquè a la població autòctona se li exigeix si té propietats, per tant que especifiqui el seu patrimoni, mentre que la població immigrant no ha d’especificar ni aportar en cap cas el seu patrimoni, encara que molts tinguin pisos al Marroc, a Colòmbia o on sigui.

Per tant partim d’una desigualtat a l’hora d’accedir a aquestes ajudes socials.

Les ajudes socials no es donen en funció de l’origen, sinó en funció dels recursos que té una persona. Això vostè ho sap, no?

Sí, vostè sap també que molta població immigrant treballa en negre o trafica amb drogues i per tant fa uns ingressos extres d’aquesta manera irregular i que per tant no consten en els ingressos formals i això els possibilita a accedir a les ajudes socials amb moltes més facilitats que no pas la població autòctona.

Si vol li donaré aquestes dades, perquè penso que potser li interessarà llegir-les. Són dades de molts organismes que han analitzat molt bé l’impacte de l’arribada de l’immigració i en cap cas demostren que això que vostè diu és cert

Jo no n’he dut però també li’n puc facilitar per correu electrònic. Vostè suposo que és conscient que hi ha uns interessos també darrere de totes aquesta estadística, i que com li deia no inclouen totes les despeses que ens genera l’immigració doncs per culpa de per exemple la delinqüència.

Com li deia, cada immigrant que és a les presons catalanes ens costa 32.000 euros anuals, una xifra que en cap cas invertim en els avis que han contribuït i cotitzat tota la vida.

Vostè té la dada que els immigrants ocupen moltes vegades els llocs de feina que la població autòctona no ocupa? Té aquesta dada que diu que el 53%, més de la meitat de treballadors de la llar i treballadores, són estrangers? Què sent cap a ells? Sent agraïment perquè cuidin les nostres famílies, els nostres avis, els nostres depenents?

És probable, també són feines molt mal valorades. Per això probablement no hi ha persones del país que vulguin desenvolupar-les.

Mal valorades? Què vol dir mal valorades?

Mal valorades econòmicament.

Ah, mal pagades? Perquè jo les valoro altíssimament, eh?

Sí, mal pagades, però moltes vegades tampoc no són feines doncs que estiguin valoritzades ni que comportin un prestigi. Per tant és difícil que persones del país vulguin fer-les. Jo no soc contrària a que si hi ha un lloc de treball que queda vacant i que no vol ocupar ningú del país es dongui a un immigrant. Però per això hi ha les contractacions en origen. És a dir, tenim tants llocs de treball per ocupar, venen, desenvolupen la tasca, tots hi sortim guanyant i quan s’acaba la tasca se’n tornen al seu país.

Així no cal comptar amb reagrupaments familiars i sense haver d’assumir doncs que puguin generar contracomunitats o guetos que algun dia ens puguin disputar el territori a nivell cultural, a nivell identitari, a nivell ètic o a nivell demogràfic.

Vostè està en contra de les reagrupacions familiars?

Estic en contra que es produeixi tot aquest sistema en què venen contínuament i incessantment immigrants a ser una càrrega social pel contribuent català.

Bé, això de la càrrega social no ho tornarem a discutir perquè ja li he dit que amb les dades que jo tinc no es demostra que són una càrrega social.

Però no és cert.

Hi ha una part de solidaritat cap a les persones que busquen en el nostre país una vida millor

Sí, però Catalunya no pot ser una ONG. Catalunya ha d’aspirar a ser un estat pròsper que vetlli pels drets i interessos dels seus ciutadans. Si volguéssim ser una ONG doncs pagaríem puntualment una quota. La solidaritat sempre és voluntària i individual. En cap cas es pot obligar a tota la població civil catalana a assumir el cost de les polítiques immigratòries o de les dèries immigratòries de quatre dirigents polítics.

Vostè diria que és solidària?

Jo quan he de contribuir en alguna causa que crec noble o que crec justa ho faig a títol individual.

Col·labora amb ONGs d’ajudes al tercer món?

No, no col·laboro amb ONGs, però col·laboro amb altres entitats per exemple per promoure el català, per promoure la identitat catalana.

Però no col·labora amb entitats que ajudin a les persones amb pocs recursos?

No.

Per què?

Perquè no estic obligada a fer-ho. Tothom dedica els seus recursos a les causes que considera justes o nobles i en aquest cas jo considero més noble i just doncs preservar la identitat catalana, que està en risc de desaparèixer, que no pas contribuir a d’altres causes.