A les darreres eleccions municipals els partits nacionalistes catalans van obtenir un total de catorze regidors en cinc comarques diferents, mig any més tard com els està anant a aquests regidors nacionalistes?

La nit del 28 de maig del 2023, acabat el recompte electoral, el mapa de Catalunya mostrava una tendència clara, el retrocés dels partits del bloc que es fa dir independentista en benefici del Partit Socialista de Catalunya. En moltes capitals de comarca triomfava la formació espanyolista arrabassant l’alcaldia al govern sortint (de Junts o ERC).

Tot i això una capital de comarca va tenir un volum de cobertura extraordinari, per la formació que hi havia guanyat, Ripoll. Sílvia Orriols guanyava les eleccions amb un 30% dels vots i sis regidors fent saltar totes les alarmes i aconseguint l’atenció dels mitjans. Que els mitjans autonòmics els preocupés més la victòria dels regidors nacionalistes a una vila de deu mil habitants enlloc de l’avenç del PSC deixava paleses les seves prioritats informatives.

A part de Ripoll, uns altres 4 municipis van anar a dormir amb regidors nacionalistes al ple de l’Ajuntament. El Front Nacional de Catalunya obtenia l’alcaldia de La Masó, un poble de l’Alt Camp, a més de dos regidors a Manresa, de mà de Sergi Perramon. Aliança Catalana per la seva banda va aconseguir un regidor a Manlleu i un a Ribera d’Ondara, a la Segarra.

El tsunami d’Orriols

Sílvia Orriols va imposar-se a Ripoll després d’una intensa campanya a la vila, havia entrat l’anterior legislatura amb el FNC i el va abandonar un any més tard per discrepàncies amb l’executiva. Amb 1400 vots a Ripoll, Aliança Catalana també va obtenir dos consellers comarcals al Ripollès un dels quals és la mateixa Sílvia Orriols. Els partits de l’oposició no es van posar d’acord i Orriols va ser investida batllessa.

El seu mandat va començar completant molts dels projectes que l’anterior mandat havia començat, sobretot en relació a obres públiques i les festes majors. En aquest segon aspecte es va trobar que la comissió de festes anterior va renunciar a la seva posició pel desacord ideològic amb el partit de l’alcaldessa, igual que el consell de dones.

L’Ajuntament s’ha acollit a diverses subvencions, algunes europees, per reformar els edificis del casc antic segons informava la mateixa Sílvia Orriols a TV Ripollès en diverses entrevistes al mitjà. Orriols també ha estat protagonista d’algunes polèmiques, com l’expulsió de la vila d’un immigrant il·legal amb antecedents que pernoctava a la vila o més recentment, la retirada de l’estelada de l’Ajuntament per ordre judicial. Darrerament també va fer una conferència sobre la supervivència de la nació catalana a Argentona, on va aplegar gairebé 200 persones. Sílvia Orriols ha tingut uns primers mesos animats a la batllia i no sembla que això hagi de canviar en el futur.

Aprofitant el ressò mediàtic, Orriols va aprofitar per fer una crida a la unió del nacionalisme català.

Sergi Perramon, el primer regidor nacionalista a una gran ciutat

La formació nacionalista va obtenir més de 1600 vots a les eleccions i dos dels vint-i-cinc regidors. Una entrada amb força que coronava una campanya molt activa i amb presència al carrer, tant en les seves parades als caps de setmana com en les visites als comerços de Manresa i el contacte constant amb la societat civil. A l’hora de formar govern municipal no van ser significatius ja que l’alcalde Marc Aloy d’ERC va tornar a ser investit, aquest cop amb els vots del PSC i Impulsem (PDeCAT). Perramon ha proposat diverses mocions d’ençà que és regidor, entre elles en contra de les ocupacions a la ciutat, molt afectada per aquesta problemàtica. El regidor publicava a X que la seva secció local havia creat un grup de treball per abordar el tema i per generar-ne contingut ideològic i propostes. Aquesta moció però no va prosperar per l’oposició del govern municipal.

També ha destacat recentment per aconseguir suports per dues mocions, una regulant el cablejat visible de la ciutat. L’altra fa referència a la sardana i en promou la seva protecció i conservació. També va tenir èxit la seva petició que la taula de triatge de l’Ajuntament de Manresa atengués als manresans en català, ja que prèviament no s’asseguraven de contractar a personal que entengués i parlés en català.

El jove alcalde de La Masó

Albert Camps va presentar-se al petit municipi de l’Alt Camp amb el Front Nacional de Catalunya. Després d’una campanya intensa al poble, Camps va arrabassar la batllia al Josep Solé, l’aleshores batlle de Junts. L’actual batlle es va presentar amb una plataforma essencialment municipalista obtenint el 55% dels vots, que li van representar quatre dels set regidors, donant-li majoria absoluta.
L’equip de govern format pels quatre regidors nacionalistes s’ha centrat en obres públiques de manteniment i millora del poble, i també en la instal·lació de plaques solars al pavelló poliesportiu. També han reformat el cementiri, que estava en mal estat i se li ha fet una restauració completa. Un altre fet destacable va ser la festa major d’estiu, que es va desenvolupar amb èxit.

El jove batlle publica actualitzacions de la seva feina a les xarxes socials com per exemple la promoció de la castanyada al poble. Darrerament van optar per no apujar els impostos municipals; com Camps afirmava a El Vallenc, «no cal cosir més els veïns a base d’impostos, encara que siguin els més baixos de la comarca». També han fet un reequilibrament de l’economia del poble, reduint la inversió en el poliesportiu, la despesa principal fins aleshores, en favor del poble.
El passat 4 de novembre el poble de 285 habitants va acollir el Congrés Nacional del FNC. A més a més Albert Camps ha estat molt actiu a les xarxes, aconseguint molt ressò a X, amb un vídeo opinant sobre qui és i qui no és català.

Manlleu, un cas d’urgència

El vuit de març d’aquest any s’anunciava que Aliança Catalana presentaria a Roger Saborit com a candidat a l’alcaldia de Manlleu. Prèviament, havien obert una seu del partit a la vila. Saborit també és president de la Federació de les Comarques Centrals de Convergents, l’escissió sobiranista de CiU encapçalada per Germà Gordó. El manlleuenc va obtenir el 5,75% dels vots i un regidor al consistori osonenc, molt dividit amb 6 partits diferents obtenint representació.

Al ple del 31 d’octubre Saborit va votar no a la moció de la CUP, que facilitava l’empadronament a Manlleu. Segons el regidor aquesta moció pretenia regalar l’empadronament a ocupes i immigrants il·legals. A més a més el dia 18 de novembre Sílvia Orriols i el regidor osonenc van fer un col·loqui a la seu comarcal d’Aliança Catalana.

Aliança a Ribera d’Ondara

Albert Puig és el nom del regidor d’Aliança Catalana al municipi segarrenc de Ribera d’Ondara. La seva candidatura va obtenir un regidor, causant un empat a tres regidors entre les dues candidatures principals, vinculades al PSC i a ERC. Puig va abstenir-se a la votació per fer batlle a Francesc Sabanés, de la candidatura «Primer Ribera d’Ondara» fent que obtingués el govern del poble. Segons diu el regidor «Em vaig abstenir respectant la voluntat popular, sempre i quan es faci el necessari pel bé del poble, si no sempre tindré el mecanisme per fer un canvi». El regidor nacionalista ha fiscalitzat de prop el govern al cartipàs municipal i va aprovar una moció per millorar l’oficina d’atenció ciutadana. També han evitat una pujada de les taxes municipals votant-hi en contra.

En resum, els partits nacionalistes catalans han entrat a la política municipal, governant a La Masó i a Ripoll; implementant algunes de les seves propostes a nivell municipal. Caldrà veure com evoluciona la seva gestió de les institucions que controlen aquells que governen. I també com s’encarreguen de visibilitzar i fer ressò d’aquelles problemàtiques per les que van ser escollits, allà on són a la oposició.