Ja és als cinemes un nou subproducte cultural que tergiversa la Història de Catalunya, pagat amb els impostos de tots els catalans a través d’una subvenció de 3cat, l’antiga Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. TV3, perquè ens entenguem.
Es tracta de La abadesa, un film del director Antonio Chavarrías, protagonitzat per Daniela Brown i Carlos Cuevas. El film es basa en la vida d’Emma de Barcelona, filla de Guifré el Pelós, que fou abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
En aquest film podem veure una sèrie de falsedats històriques i anacronismes aberrants que farien avergonyir a qualsevol historiador. Les tergiversacions són les següents:
-Els personatges parlen en castellà a la Catalunya comtal del segle IX i X, quan ningú a Catalunya aleshores parlava aquesta llengua forastera.
-Els topònims que apareixen al film són castellanitzacions de topònims catalans, de manera que l’acció podria transcórrer a qualsevol indret de l’Europa medieval. Catalunya desapareix en aquesta obra cinematogràfica.
-En un món en què el feminisme trigaria encara molts segles a arribar, se’ns presenta Emma com una monja empoderada. Costa de moltíssim de creure en una societat en què els valors eren uns altres, i encara més dins l’Església.
-En el film, Emma de Barcelona defensa els sarraïns. El cert és que el personatge històric repoblà amb catalans les terres buides de la Catalunya Vella, de les quals els cristians n’havien expulsat els pocs sarraïns que hi havia. El pare d’Emma, el comte Guifré, encapçalà la lluita contra els andalusins a la Catalunya comtal. No és gens versemblant històricament una Emma que “defensés els drets” d’uns sarraïns que aleshores tothom combatia.
-En un moment del film apareix el claustre gòtic de la Seu Vella de Lleida. En el moment en què s’esdevé aquesta història, el gòtic encara trigaria segles a arribar a Catalunya.
El problema no és que en aquesta obra cinematogràfica es faci servir la Història per transmetre una sèrie d’idees polítiques presentistes. Qualsevol film històric pot convertir-se en una al·legat a favor d’una ideologia determinada, cosa legítima si és rigorós des d’un punt de vista històric. Allò que és més perniciós de tot plegat és inventar-se la Història i fer passar amb calçador una Catalunya medieval castellana i una sèrie d’idees polítiques descontextualitzades en un context en què era impossible que s’hi desenvolupessin. I això és el que ha fet Antonio Chavarrías en aquest film. I el més greu de tot és que hagi estat regat amb milers d’euros que tots els catalans haurem pagat a través de la subvenció del 3cat.
