Sílvia Orriols ha estat entrevistada aquest dematí al Cafè de les Idees, el magazín d’actualitat presentat per Gemma Nierga que s’emet a La 2. Tant Aliança Catalana com Orriols fa temps que pateixen un cordó informatiu per part de la totalitat dels mitjans de comunicació públics catalans i la majoria dels espanyols.

Pensàvem que aquesta fal·lera dels mitjans d’impedir que el nacionalisme es difongués als platós continuaria. Ara bé, per sort Nierga ha volgut trencar amb la dinàmica. Gemma Nierga, periodista per RTVE, ha entrevistat recentment a Carlos Carrizosa, Laia Estrada, Raquel Sans, Jéssica Albiach, etc. Nierga ha començat, doncs, una mena de precampanya electoral informativa que pretén fer saber a la ciutadania les propostes de cada partit polític que es presenta a les properes eleccions nacionals.

Així doncs, nosaltres hem volgut cobrir l’entrevista amb Orriols amb l’objectiu de donar cobertura al nacionalisme de cara a les següents eleccions. D’aquesta manera, hem recopilat les preguntes que Nierga ha anat fent a Orriols al llarg de l’entrevista, a més d’enregistrar la seva resposta en aquest article.

L’Entrevista: Preguntes i respostes a Sílvia Orriols

Què és Aliança Catalana? Què la diferencia d’altres partits independentistes?

És una formació política nascuda d’un ideari clar de defensa de la identitat catalana i de la voluntat de preservar aquesta identitat enfront de la globalització i de les onades migratòries massives i invasives que hem rebut els darrers anys. Aspirem a proclamar la independència unilateral de Catalunya i a salvar el llegat que hem heretat dels nostres avantpassats per poder-lo perpetuar en els nostres fills.

Aquests dies s’han assegut aquí partits com Esquerra, Comuns, PSC… i tots han dit que li faran un cordó sanitari. S’ho esperava?

No ens ha sorprès perquè jo ja vinc d’un cordó sanitari previ a la vila de Ripoll que va tenir uns resultats nefastos per aquells que el van aplicar. Realment no es poden vetar les idees ni censurar el lliurepensament.

Tothom té dret a dir la seva i per tant la població civil no entèn que no es pugui opinar lliurement en un sistema que s’anomena democràcia. Però no ens sorprèn perquè evidentment la partitocràcia fa molts anys que es traspassa els uns als altres les quotes de poder, les nòmines i les poltrones. D’aquesta manera, quan entra un actor de fora que aspira a canviar tot aquest sistema i esfondrar totes aquestes partitocràcies que s’han establert doncs evidentment fa por i es vol evitar el debat, es vol evitar confrontar idees amb aquest nou actor i se l’estigmatitza i se l’arracona per no haver-hi de debatre.

Que jo sàpiga de moment Junts no ha dit si també farà aquest cordó sanitari a Aliança Catalana, creu que ho farà?

A Ripoll el va fer. Li va sortir malament perquè evidentment els seus votants no ho van comprendre i els van castigar a les urnes. Pot tornar-ho a fer per por, per feblesa, però independentment del que faci no crec que això condicioni el vot de la ciutadania, que en aquests moments jo crec que gran part de la qual està posicionada amb els nostres eixos ideològics.

Si vostè aconsegueix entrar al Parlament, podria fer president a Carles Puigdemont?

El vot d’Aliança Catalana no sortirà de franc a ningú. Estarà condicionat a lluitar per l’alliberament nacional de Catalunya i per capgirar aquestes polítiques immigratòries nefastes que ens han conduït al desgavell actual. No sortirà de franc, no serà gratuït i per tant doncs hi haurà d’haver un compromís de la resta de formacions polítiques d’encaminar el país cap aquí.

D’aquesta manera, les condicions d’Aliança Catalana per a fer president a Puigdemont serien comprometre’s a la independència unilateral i capgirar les polítiques migratòries actuals.

Vostè diu que declararan unilateralment la independència i la defensaran fins expulsar definitivament l’estat espanyol de Catalunya. Com ho faran?

Quan al Parlament de Catalunya hi ha una majoria de partits polítics que al programa duen la declaració unilateral d’independència estàs legitimat realment a proclamar-la perquè tens l’aval del poble i evidentment no hi ha cap altre fórmula que Catalunya sigui independent que no sigui per mitjà de la via unilateral.

Els darrers 400 anys d’ocupació ens han demostrat que la sortida de Catalunya no serà amistosa i que qualsevol diàleg o consens que s’intenti cercar serà simplement un miratge efímer i a curt termini que no tindrà cap mena de resultat. Per tant, la única via possible és la via unilateral.

L’any 2017 ja es va fer. Es va proclamar la DUI i tots sabem les conseqüències que va tenir. Com ho faria vostè? Com prendria control del territori? Com evitaria l’aplicació del 155?

Jo crec que abans de la declaració d’independència evidentment hi ha d’haver una preparació prèvia, hi ha d’haver tota una cerca de recolzaments internacionals, hi ha d’haver mobilització ciutadana però sobretot el que cal és determinació política i compromís d’arribar fins al final. Molta gent diu: «És que no volem assumir cap risc per proclamar la independència.» Però no hi ha cap procés d’independència en el qual no s’hagin assumit certs riscos.

De fet jo crec que la clau és valorar no només el risc que comportaria una declaració unilateral d’independència, que evidentment hi és, sinó el risc que ens comporta no fer aquesta declaració d’independència.

No és arriscat formar part d’un estat que vulnera sistemàticament la seva pròpia llei d’estrangeria i que per tant ens omple els carrers de delinqüents i fonamentalistes?

No és arriscat formar part d’un estat que en comptes de fer servir els cossos policials contra els delinqüents, contra els traficants, contra els assassins, doncs els fa servir contra la població civil que vota en referèndums?

Jo crec que un cop analitzada la situació és molt més traumàtic i arriscat no fer la declaració d’independència que no pas fer-la.

Orriols: Els Mossos estan deixats de la mà de Déu

Els cossos policials catalans han treballat i molt. No compten ni amb el suport ni amb el recolzament de les institucions. En aquests moments estan abandonats de la mà de Déu, completament fiscalitzats. Estan completament coaccionats per aquest govern. Jo crec que ha de canviar molt clarament, s’ha de reformular la relació que hi ha entre l’administració i la policia catalana perquè se’ls ha de donar suport.

No pot ser que una gent que arrisca cada dia la seva vida per treure dels carrers tots aquests individus que van amb matxets i amb ganivets vegin com al cap de cinc minuts ja queden lliures. Estan assumint un risc, s’estan jugant la vida i el sistema no funciona. S’ha d’endurir el codi penal i aquesta multireincidència s’ha d’acabar.

Sílvia Orriols: «Amb una independència que dura vuit segons és difícil que cap país tingui temps de reconèixer-la«

Amb vuit segons no hi ha temps material per reconèixer cap nou estat. Per tant, si ens mantenim ferms en el nostre lloc i ens mobilitzem per tot el territori jo crec que ràpidament hi haurà reconeixements internacionals.

No se’ns pren seriosament des de l’exterior quan fem independències de vuit segons, quan parlem de taules de diàleg, quan estem normalitzant l’ocupació espanyola diàriament investint presidents espanyols. Per tant és normal que aquest reconeixement no arribi si realment no es té una vocació clara i ferma de procedir a la independència unilateral.