La rendició lingüística: quan la submissió es disfressa de responsabilitat
Mentre el català recula, com palesa la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), les institucions que haurien de defensar-lo opten per abaixar el cap. Les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) imposant un 25% de castellà a les escoles catalanes són només una baula més d’un procés de minorització planificada. En aquest context, Òmnium Cultural ha assumit una estratègia de “desescalada” i d’obediència a les ordres del règim espanyol, tal com s’ha revelat en una conversa de whatsapp amb un pare representant de l’escola Turó del Drac de Canet el març del 2023 mantinguda amb membres de la Xafa (@FamiliesxCatala).
L’autonomisme ens vol fer creure que defensar la nostra llengua és confrontar, que protegir els infants és ensenyar-los a abaixar el cap davant la imposició del castellà. Però, si normalitzar el català a Catalunya és “confrontar”, llavors, ser català vol dir estar permanentment sota sospita.
Des del nacionalisme és evident que l’aspiració màxima ha de ser garantir la transmissió de la llengua i construir una societat plenament catalana, i aquesta legítima aspiració no passa per la submissió lingüística. Perquè si cedir, obeir i “desescalar” és l’única resposta, el proper pas serà el 75% de castellà. I quan això arribi, també ens demanaran responsabilitat, paciència i “no confrontació”.
El recent acte de l’ex-president de Catalunya, Pere Aragonès, organitzat a la Universitat de Yale («Negotiation in Secessionist Conflicts: Lessons from Catalonia») i la posició d’Òmnium Cultural davant la imposició del 25% de castellà a les escoles catalanes comparteixen un mateix enfocament: la desescalada com a estratègia política. Així com Aragonès defensa la “negociació” amb Espanya per “estabilitzar” el conflicte català, Òmnium opta per evitar la confrontació en l’àmbit lingüístic. Aquesta línia de renúncia progressiva, disfressada de pragmatisme, està pensada per a desactivar el nacionalisme i contribueix a la regressió del català en l’educació i en la societat.
Sentència contra el català: resistència o submissió?
En les properes setmanes, el Tribunal Constitucional espanyol dictarà sentència contra l’escola catalana. No serà una sorpresa: és l’enèsim atac contra la llengua i el país. La pregunta clau és: com respondrem?
L’error històric seria limitar-se a defensar un model que ja fa aigües. L’actual immersió lingüística no garanteix la socialització en català i contribueix a la substitució lingüística. L’Estat ens vol a la defensiva. Nosaltres hem d’anar més enllà. I la resposta ens ve de la que probablement sigui la plataforma més independent i conscient que hi ha avui a Catalunya: la Xafa.cat, integrada per famílies que no accepten el despropòsit que a les escoles s’ensenyi una llengua, la pròpia del país, que no es parla, o el que és el mateix: que els infants no la fan servir per relacionar-se, aprendre en grup i créixer en un context nacional.
Cap a una xarxa de centres immersius
La resposta no pot ser només judicial. La Xafa proposa la creació d’una Xarxa de Centres Immersius, escoles que implementin una immersió lingüística real, efectiva i blindada contra les ingerències de l’Estat. Un model que asseguri que el català sigui la llengua vehicular no només a l’aula, sinó també als patis, menjadors i espais informals.
Aquest projecte no naixerà sol. Necessita una estructura forta: assessorament legal i pedagògic, formació al professorat i protecció davant possibles represàlies. I, sobretot, una comunitat de famílies i docents disposats a fer el pas.
Llibertat per triar immersió real
Les famílies han de poder triar centres on el català sigui l’eix central. Això implica mobilitat cap a escoles immersives i un compromís ferm amb un model lingüístic que superi la submissió institucional. Alhora, caldrà combatre la repressió amb totes les eines possibles: desobediència, lluita jurídica i mobilització social.
El Tribunal Constitucional dictarà sentència. Però la decisió real la prendrem nosaltres: submissió o resistència? Ara és el moment.
