La justícia francesa veda que una parella bretona resident a la regió francesa d’Anjou posi un nom bretó ortografiat correctament al seu fill.
La fiscalia d’Angers ha convocat els pares davant el jutge de família per haver anomenat el seu fill, nascut l’estiu passat, Fañch. També ha demanat al jutge que ordeni la supressió del nom del nen i li n’assigni un d’altre, “amb o sense l’acord dels seus pares”.
L’argument de la justícia francesa és que aquest nom “és contrari a l’interès de l’infant”, i que, per un reglament del 2014, és prohibit posar un nom amb diacrítics que no formin part de la norma gràfica actual de la llengua francesa. La mare ja ha declarat que lluitarà perquè el seu fill guardi el nom que li va posar.
Per aquest mateix reglament, l’Estat francès ja ha prohibit que diversos infants tinguin noms bretons, catalans, occitans o bascos correctament ortografiats al curs dels darrers anys. A Catalunya Nord, ja s’han prohibit noms com ara Martí, Lluís i Núria.
Fañch és el diminutiu del nom bretó Frañsez, equivalent de Francesc. La tilde hi és necessària per a pronunciar-lo bé, atès que indica que la vocal A es nasalitza i alhora que la consonant N no es pronuncia. Si bé l’ús de la tilde és ben documentat en textos francesos del segle XVI i anteriors, no s’empra en francès estàndard modern.
Que sigui aquesta l’ortografia correcta en bretó no té la més mínima rellevància als ulls de la justícia i de l’administració franceses, que refusen obtusament reconèixer cap llengua altra que la francesa, per bé que la totalitat de Bretanya (i la quasi-totalitat d’Occitània, i parts de Catalunya i del País Basc, etc.) és part de l’Estat francès.
Val a dir que ja hi va haver una baralla jurídica per un altre nen anomenant Fañch entre el 2017 i el 2019, i pels mateixos motius, en què havien guanyat els pares. Precisament per aquest cas de jurisprudència, una dona basca de 28 anys, Aña Barberarena, havia obtingut que la fiscalia de Baiona li posés oficialment la tilde al nom el desembre passat. D’altra banda, el prefecte de policia de París, Laurent Nuñez, fill de colons d’Algèria d’arrels espanyoles llunyanes, sempre ha pogut conservar la tilde del seu cognom i fer-la servir libèrrirament.
A tall de conclusió, mencionem que el projecte de llei del diputat bretó Paul Molac, aprovat per l’Assemblea Nacional el maig de 2021, pretenia regularitzar l’ensenyament immersiu en llengues dites “regionals” i autoritzar l’ús oficial de diacrítics de les ansdites llengües en els noms d’infants, però el Consell Constitucional la va invalidar abans que passi a ser vigent.
El quart poder
Menú principal
Categories
Comunitat
