La diplomàcia israeliana considera que les paraules del president del Govern, Pedro Sánchez, que aquest cap de setmana va emfatitzar que Espanya reconeixerà l’Estat palestí —juntament amb l’anunci amb Irlanda, Malta i Eslovènia que treballaran en aquest sentit— “constitueixen una recompensa per al terrorisme”.

“El reconeixement d’un Estat palestí després de la massacre del 7 d’octubre envia un missatge a Hamàs i a les altres organitzacions terroristes palestines que els atacs terroristes assassins contra israelians seran corresposts amb gestos polítics cap als palestins”, va assenyalar el passat dilluns el Ministeri d’Exteriors d’Israel en un comunicat.

“Espanya reconeixerà l’estat palestí en aquesta legislatura”

El comunicat arriba un dia després de la intervenció de Sánchez en el congrés extraordinari dels socialistes valencians a Benicàssim (Castelló). En el qual va emfatitzar el seu anunci que Espanya reconeixerà l’Estat palestí en aquesta legislatura, “juntament amb altres països europeus”.

La idea que el reconeixement de l’Estat palestí suposa una “recompensa al terrorisme” ja figurava en el text aprovat el mes passat per la Kneset, el Parlament nacional, amb el vot a favor de 99 dels 120 diputats.  La iniciativa, presentada per Netanyahu i aprovada unànimement pel seu Govern de concentració, rebutja tant els “dictats internacionals sobre un acord permanent amb els palestins” com el reconeixement unilateral de l’Estat de Palestina. Al qual l’Assemblea General de l’ONU va atorgar en 2012 l’estatus de país observador no membre. Només nou diputats, de partits àrabs, es van pronunciar en contra.

139 dels 193 estats membres de Nacions Unides reconeixen a l’estat de Palestina

En l’actualitat, 139 dels 193 estats membres de Nacions Unides reconeixen a l’Estat de Palestina. Amb una clara divisió entre Occident ―que en general no ho fa― i la resta del món, inclosos dos membres permanents del Consell de Seguretat: la Xina i Rússia. Palestina té estatus d’observador perquè la plena filiació depenia del sí del Consell de Seguretat. Ni es va arribar a votar davant la certesa que almenys els Estats Units la vetaria.

Diversos parlaments nacionals de països de la UE, com l’espanyol, van aprovar llavors mocions per a reconèixer-lo. Al final, Suècia va ser l’únic país comunitari que ho va fer després d’entrar en la Unió. Però no va generar l’efecte va dominar que s’esperava. Es va quedar sola i l’impuls es va acabar diluint.