L’exdiputat d’ERC al Congrés espanyol, Joan Tardà, ha afirmat que ‘’només hi ha possibilitat d’avançar si totes les esquerres perifèriques ens entenem amb l’esquerra espanyola’’. A més, aquesta intervenció l’ha feta davant del mitjà Canal Red, proper a l’espai Podemos-Sumar, reconeixent les seves tendències hispanocèntriques.
En el mateix sentit, Tardà ha sortit en defensa del PSOE posant-lo en paper de soci i de víctima, ja que ha considerat que el partit de Pedro Sánchez »ha caigut en la trampa de considerar que si ells es moderaven, la dreta (espanyola) també ho faria». Mentrestant, el president espanyol ha renovat en el seu càrrec als ministres Robles i Marlaska, vinculats a la guerra bruta contra l’independentisme.
Les reaccions contràries a les declaracions de Tardà no s’han fet esperar. D’aquestes hi destaquen les respostes de l’exdiputat de la CUP, Antonio Baños, que ha afirmat que »jo no sóc perifèric. Sóc català» posant en valor la centralitat de la catalanitat davant la »centralitat» madrilenya. En aquest sentit, es troben les piulades d’Aleix Renyé i d’altres piulaires que s’han mostrat sorpresos que dirigents d’un »partit independentista català» es defineixin com a »esquerra perifèrica espanyola». És més, Renyé deixa entendre que les »esquerres perifèriques» i »estrangeres» són les franceses i espanyoles.
L’hispanocentrisme com a norma
No és el primer cop que Joan Tardà mostra la seva cara més hispanocèntrica. De fet, en altres declaracions, el distingit dirigent d’ERC s’ha mostrat satisfet amb els acords d’ERC i Junts amb el PSOE tot afegint que “hauria estat un fracàs extraordinari» que Junts i PSOE no haguessin arribat a un acord per revalidar a Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Per altra banda, Tardà també va criticar contundentment l’ordre d’ERC de parlar estrictament en català al Congrés espanyol.
Lluny de la dinàmica pactista i hispanocèntrica de Junts i ERC a Madrid, l’últim baròmetre del CEO exposa que el “SÍ” a la independència guanyaria nítidament en un nou referèndum, però per altra banda el processisme no revalidaria la seva majoria absoluta al Parlament.
