Un nou episodi de discriminació lingüística contra els catalans ha tornat a posar en evidència la situació de subordinació que pateix el català al seu propi país. L’actor i director Joel Joan ha denunciat públicament a X una experiència que considera una mostra clara del “racisme cap als catalans normalitzat”.
Segons ha explicat, els fets van tenir lloc en un restaurant, on una cambrera brasilera —que inicialment s’havia adreçat a ell en català— va canviar sobtadament al castellà. En preguntar-li el motiu, la resposta va ser contundent: no li agradava el català.
Davant d’aquesta actitud, Joan va replicar amb una comparació que ha generat debat: “T’imagines que jo et digués que no m’agrada el color de la teva pell?”. Amb aquesta frase, l’actor volia evidenciar que rebutjar la llengua del país en el qual vius és una forma de discriminació equiparable al racisme pel color de la pell.
Un problema estructural
Lluny de ser un cas aïllat, Joan denuncia que aquest tipus de situacions responen a un problema estructural: la manca de protecció legal efectiva del català. Segons ell, el fet que no hi hagi l’obligació de conèixer i usar la llengua pròpia del país facilita que es perpetuï aquest menyspreu.
En aquest sentit, l’actor defensa obertament la necessitat d’un canvi profund: el català hauria de ser l’única llengua oficial de Catalunya per garantir la seva supervivència i posar fi a la discriminació lingüística. “O fem del català única llengua oficial, sense desmerèixer cap altra llengua, o ens n’anem a la merda”, adverteix.
Una realitat que molts catalans pateixen
El testimoni de Joel Joan connecta amb una realitat cada vegada més estesa entre la societat catalana: que parlar en català sovint implica haver de canviar de llengua per imposició social o per actituds hostils. Aquesta dinàmica, segons nombroses veus del país, consolida una situació d’inferioritat del català dins del seu propi territori.
Aquest nou cas torna a reobrir el debat sobre la necessitat de blindar la llengua catalana a la seva terra i garantir els drets lingüístics dels catalans, en un context en què molts denuncien que el català és, encara avui, una llengua menystinguda a casa seva.
