Fins ara els principals apòstols de l’augment il·limitat de la població del Principat de Catalunya a base de la immigració estrangera era l’esquerra i l’extrema esquerra nostrades. La CUP, ERC i el seu entorn cultural i social fa anys que van començar una croada per terra, mar i aire per fer-nos empassar que l’arribada a Catalunya d’una quantitat ingent d’estrangers era quelcom bo per al país. De vegades ens ho vestien amb un discurs “bonista”, en el sentit que calia “acollir” la gent d’arreu del món que fugia de la pobresa.
Altres vegades ens han volgut fer combregar amb rodes de molí i fer creure que la immigració era bona perquè ens “enriquia” culturalment. I finalment ens han venut la idea que l’enriquiment que rebíem de la immigració era econòmic. Fins i tot, alguns ideòlegs de l’immigracionisme han escrit articles defensant la idea rocambolesca que la immigració massiva a Catalunya acabaria afavorint la llengua catalana.
La novetat, tot i que potser relativa, és que una part de la dreta nostrada, sobretot la dreta dels grans empresaris neoliberals, defensi amb ungles i dents l’arribada d’una immigració massiva a Catalunya.
A molts nacionalistes ha sorprès la publicació d’un article titulat “Fa por la Catalunya dels 10 milions?”, en el qual el seu autor, David Garrofé, relativitza el mal que la immigració ha fet ja fa més d’un segle a la identitat nacional i cultural catalanes i defensa l’arribada de més immigrants. En aquest sentit l’autor diu que “la identitat catalana actual no és la mateixa que era fa 100 anys i tampoc serà la mateixa que tindran els catalans a finals del nostre segle”. No és que la identitat catalana sigui o no la mateixa, és que la presència de la no-catalanitat al nostre país en 100 anys s’ha disparat fins al punt que ara ja és majoritària, i que si les coses segueixen així, a finals d’aquest segle ja no hi haurà cap catalanitat: Catalunya ja no serà catalana, serà qualsevol cosa menys catalana. L’autor no ha dit res de com la immigració massiva ha contribuït a arraconar la catalanitat a Catalunya. Tampoc ha dit res de com la immigració massiva ha fet baixar els sous dels catalans i de com ha fet que s’hagin de destinar quantitats de diners públics ingents a la indústria també pública de “l’acolliment”.
L’autor ens presenta com a inevitable l’arribada massiva d’estrangers (afirma que “Catalunya necessita i necessitarà immigrants”) i ens diu que la única cosa que hem de fer els catalans és gestionar-ho. I tot plegat ens ho farceix amb algunes afirmacions que no són certes, com ara quan diu que “la població autòctona catalana fa segles que té una taxa de natalitat per sota de la taxa de mortalitat”. Si l’autor hagués estat mínimament ben informat sabria que això que diu no va ser cert fins a finals del segle XIX i principis del segle XX, no pas “fa segles”.
Tal com diem, la relativa novetat d’aquest discurs pro-immigració és que ens ve d’una certa dreta, en aquest cas la dreta neoliberal. L’autor de l’article, David Garrofé, que va ser secretari general de la patronal CECOT, va donar suport al procés, però no sembla que això sigui cap impediment per a ell a l’hora de donar suport a unes polítiques que dilueixen i diluïran encara més la identitat catalana i empobriran a marxes forçades la població autòctona.
