El grup parlamentari d’Esquerra Republicana ha tornat a encapçalar una ofensiva política contra la diputada i líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols. Aquesta vegada, ERC ha sol·licitat formalment a la Mesa del Parlament que s’iniciï un procediment per suposades vulneracions del Codi de Conducta, arran d’unes intervencions d’Orriols que, segons afirmen, haurien estat “vexatòries” envers la diputada republicana Najat Driouech. El rerefons, però, revela molt més que una simple disputa parlamentària.
El que realment molesta als republicans no són insults ni menyspreus gratuïts, sinó el fet que Orriols denunciï públicament i amb contundència la submissió de la dona que representa la simbologia islàmica del vel, portada per Driouech a la cambra catalana. L’acusació d’Orriols és clara i directa: exhibir aquest símbol religiós en un espai legislatiu no és un acte d’empoderament, sinó de submissió cultural, que amaga rere la tolerància un missatge profundament patriarcal.
Amb aquest moviment, ERC intenta silenciar la veu d’una diputada incòmoda per l’establishment polític. I no estan sols. El president del Parlament, Josep Rull, que teòricament hauria de mantenir la neutralitat institucional, ha posat la directa en aquesta direcció. Primer, enviant una carta als diputats instigant-los a denunciar allò que ell considera discursos d’odi. Ara, acull de bon grat la petició d’ERC i obre la porta a una possible sanció contra Orriols.
Aquesta decisió s’ha traslladat a la Comissió de l’Estatut dels Diputats, que haurà de determinar si s’inicia o no un procediment formal. El pretext legal és una suposada vulneració de l’article 7 del codi de conducta, que exigeix respecte entre diputats i evita discriminacions per raó de creences. Tanmateix, sorprèn la hipocresia d’aquesta aplicació selectiva de la norma. Quan diputats com David Cid (Comuns) o Agustí Colomines (Junts) han titllat Orriols de «feixista» o «nazi», cap expedient ni reprovació no s’ha activat. Silenci còmplice.
Aquesta doble vara de mesurar demostra fins a quin punt el Parlament es troba segrestat per una ideologia que vol fer passar per discurs d’odi qualsevol crítica legítima a l’islamisme o a la multiculturalitat forçada. En realitat, Sílvia Orriols és una veu dissident que posa en qüestió el relat oficial d’unes institucions que cada cop més actuen com una màquina de censura.
Per acabar-ho d’adobar, la diputada d’Aliança Catalana ha estat objecte de múltiples amenaces, sovint provinents de membres o simpatitzants dels partits que mantenen el cordó sanitari contra ella. Aquestes coaccions, tanmateix, no han estat mai motiu de debat institucional ni de protecció per part de la cambra. La llibertat d’expressió sembla tenir límits molt concrets: només és vàlida si s’expressa dins dels paràmetres ideològics que marca l’esquerra globalista.
