La filial del PSOE a Euskadi reconeix que només l’euskera és la llengua pròpia dels bascos. D’aquesta manera, en aquest aspecte coincideix amb les premisses de tant el Partit Nacionalista Basc com d’Euskal Herria Bildu.
Per tant, el PSOE al País Basc accepta la realitat lingüística, la qual és que el castellà, com a Catalunya, no és pas la llengua pròpia de la nació basca ni de la catalana.
L’aproximació del PSOE al nacionalisme basc
Els partits nacionalistes bascos pretenen eliminar l’oferta educativa en castellà i imposar com a requisit l’acreditació de l’euskera per accedir a les administracions basques.
Amb l’objectiu de redefinir l’exigència de l’euskera en l’administració, el partit socialista pretén que consti a les bases de dades de l’administració la «llengua de relació» de cada ciutadà per conèixer «amb exactitud la demanda lingüística efectiva de cada servei».
Des del 2016 que la filial socialista al País Basc ha avalat les normes impulsades pel PNV en el Govern basc per tal d’incrementar la presència de l’èuscar tant en l’educació com en l’administració.
Així, el PSOE fa vuit anys que està essent pivotal i decisiu en el procés d’assoliment de la normalització lingüística a Euskadi.
«L’any 2016, però, el PSOE a Euskadi advocava per una política lingüística que no exclogués el castellà»
Tot just fa vuit anys la candidata socialista a lehendakari Idoia Mendia proclamava en plena campanya electoral que era «l’hora de garantir que la llibertat i igualtat entre el basc i el castellà vagin de la mà en les nostres polítiques lingüístiques». Amb aquest plantejament el PSOE denunciava l’ús sistemàtic del requisit de l’euskera per accedir a qualsevol lloc de l’administració.
Un vídeo electoral dels socialistes bascos mostrava a un ciutadà rebutjat en tots els àmbits socials per no saber euskera i Mendia advertia que aquesta situació només es donava en l’administració basca.
No obstant això, en el programa electoral presentat avui pel candidat Eneko Andueza el PSOE comparteix amb el PNB que només l’euskera és la «llengua pròpia» del País Basc. Més importantment, a més, valida l’últim decret aprovat pel Govern d’Urkullu, en el qual s’estableix com a objectiu que l’euskera sigui la llengua de treball dels funcionaris i treballadors de totes les administracions i empreses públiques d’Euskadi.
Així doncs, els socialistes defensen ara la necessitat d'»avançar en una millor mesura de la perspectiva lingüística en la demanda dels diferents serveis», una atribució que el decret aprovat trasllada a cada institució o empresa pública a partir d’una singular fórmula genèrica en la qual s’estima el nombre d’euskalduns i ‘quasi-euskalduns’ en cada àmbit geogràfic.
Ara bé, igual que a Catalunya els socialistes també associen el bilingüisme a una «riquesa lingüística» i no pas a un linguïcidi o a una imposició intencionada del castellà enfront del basc.
De fet, Andueza, candidat socialista a lehendakari, ha admès que «els bascos i les basques tenim la gran sort de comptar amb dues llengües des de fa més de mil anys».
Tot i això, atribueix a l’euskera la condició de ser el «pilar fonamental del llegat cultural» basc, unes declaracions que a Catalunya els socialistes espanyols mai no han fet ni acceptat.
Les propostes del PSOE basc que contribuirien a la preservació de la llengua basca
Les propostes dels socialistes per incrementar el coneixement i l’ús de l’euskera inclouen la gratuïtat de la seva ensenyança als euskaltegis, les ajudes públiques per a la liberalització dels empleats públics que l’estudiïn i el suport a les empreses que afavoreixin el seu aprenentatge entre els seus treballadors. També inclouen com a proposta electoral que l’únic canal de la televisió basca en castellà, el més vist amb un 8,3% de share front al 2% en euskera, incorpori subtítols en euskera.
També assumeixen com a pròpies estratègies d’implantació de l’euskera utilitzades pel PNB i Bildu en les institucions que controlen. «Seguirem treballant perquè l’oci i l’esport puguin ser espais d’expansió de l’euskera. Per a això comptarem amb la col·laboració de Diputacions, Ajuntaments i federacions esportives», han inclòs els socialistes al seu programa electoral per a les eleccions del 21 d’abril.
A més a més, la nova norma educativa aprovada amb els vots del PNB i del PSOE estableix que tots els alumnes bascos hauran d’acreditar un perfil B-2 d’euskera i castellà en acabar els seus estudis obligatoris i deixa en mans de cada centre educatiu com aconseguir-ho.
Segons el Sociòmetre que avui ha fet públic el Govern basc, l’euskera ocupa el lloc 13 en el rànquing de les preocupacions dels bascos. La situació econòmica i el mercat laboral, l’habitatge, el manteniment dels serveis públics, el medi ambient i el canvi climàtic i la integració dels immigrants es situen com els cinc principals reptes de la pròxima dècada.
«Pel PSOE el català és una llengua d’imposició, però el basc és la llengua pròpia d’Euskadi»
La doble vara de mesurar del PSOE es fa evident a Catalunya. Per ells, el català és una llengua d’imposició, mentre que el basc mereix ser respectat i impulsat. És gairebé un axioma que pels socialistes del Principat el bilingüisme és una qüestió de «respecte» i «convivència», mentre que a la vegada admeten que el basc és la llengua natural d’Euskadi.
Només cal fer-li un cop d’ull al discurs bilingüe de Salvador Illa per tal que quedi palès que pels socialistes del Principat la llengua catalana i la seva «imposició» és una eina política que els permet munyir vots i aprofitar electoralment la catalanofòbia explícita dels castellans residents al Principat.
