Què va ser el white flight?
El white flight o “fuga dels blancs” és un fenomen social que va aparèixer als Estats Units durant la dècada de 1950 i 1960, el qual consistia en la marxa de milers de nord-americans d’ascendència europea de diversos indrets del país que les darreres dècades s’havien anat omplint de població no euroamericana, bàsicament afroamericans. El fenomen es va produir bàsicament a zones urbanes que cada cop eren més multiracials i el seu resultat va ser que els euroamericans es van instal·lar en zones racialment homogènies. Aquest fenomen les darreres dècades s’ha traslladat a Europa amb l’arribada massiva d’immigració africana i asiàtica a diversos països. S’ha estudiat aquest fenomen a diversos països europeus i és molt conegut a la Gran Bretanya, on a diversos barris de Londres i d’altres grans urbs ja no hi viuen anglesos.
El catalan flight
Aquest fenomen, que aquí podríem anomenar catalan flight, fa dècades que es va començar a produir a Catalunya. La zona de Ciutat Vella, a Barcelona, s’ha anat buidant de catalans sobretot d’ençà del començament de l’arribada d’immigració castellana durant el franquisme, tot i que no va significar que els catalans desapareguessin del tot d’aquest districte. Aquest procés esdevingut a Ciutat Vella s’ha acabat de completar les dues darreres dècades amb l’arribada d’immigració d’arreu del món que ha acabat d’expulsar els pocs catalans que encara hi vivien. Durant el franquisme i bona part dels anys de restauració borbònica no es pot dir que el que va passar a Ciutat Vella es reproduís a la resta del Principat, si excloem el centre històric de Lleida, també del tot buidat de catalans.
El catalan flight empordanès
A l’Alt Empordà fa anys que s’està observant la marxa de població catalana sobretot de Figueres i de la Jonquera. No sabem si això també està passant a Roses, un altre dels grans nuclis de població de l’Alt Empordà. És un fenomen ben sabut per tothom en aquesta comarca, no és pas cap secret i, de fet, tothom en parla. Les raons per les quals aquest fenomen s’esdevé també són ben sabudes. Al principi la gent se n’anava bàsicament per fugir del brogit de la ciutat i millorar la qualitat de vida, però els darrers anys els motius principals són l’augment de la inseguretat i la descatalanització, dues raons lligades directament a l’alta presència d’estrangers a Figueres i a la Jonquera, a més de les conseqüències de la Covid, que han fet que molta gent valori més viure en un entorn rural.
Els darrers vint anys l’Alt Empordà ha començat a rebre grans quantitats de gent de fora sobretot en relació amb el canvi de l’economia de la comarca, ara en gran part encarada vers la logística. No oblidem la recent obertura del gran centre logístic d’Amazon. Els polígons industrials -que contenen ben poca indústria, tot s’ha de dir- estan proliferant i s’estenen com una taca d’oli a tota la comarca, menjant-se cases de pagès i terres de conreu i enlletgint a marxes forçades el paisatge.
El catalan flight a la Jonquera
D’altra banda, a la Jonquera fa anys s’hi està engrandint una megalòpolis comercial i logística gegantina que ha fet malbé el paisatge i que fa que els autòctons no reconeixin el poble tal com havia estat abans, en el temps dels seus pares i avis. El paisatge, amb els centres comercials mastodòntics i el projecte de parc eòlic, cada cop és més lleig. Aquests grans centres comercials han portat al nord de la comarca molts estrangers que hi treballen amb sous baixos i que s’han instal·lat majoritàriament a la Jonquera mateix. Així, aquest municipi situat a la frontera entre Espanya i França ha esdevingut un poble força urbanitzat amb molts estrangers espanyols, sud-americans i magribins. La descatalanització de la Jonquera avança al mateix ritme que creixen els grans projectes del sector serveis.
Paral·lelament, la sensació d’inseguretat ha augmentat molt. El negoci de la prostitució, amb diversos prostíbuls oberts en aquest municipi, porta molta gent poc recomanable a la població. El passat 2023 hi va haver baralles amb catanes entre narcotraficants que van acabar amb un ferit greu. Els robatoris amb violència contra les persones, robatoris a establiments i a cases particulars duts a terme per delinqüents estrangers són a l’ordre del dia. El fet de ser un municipi fronterer, amb tot el trànsit rodat que hi ha tampoc ajuda.
Tot plegat ha provocat que molts catalans de la Jonquera se n’hagin anat de la seva població i s’hagin començat a instal·lar als petits pobles més “rurals” dels voltants.
En una entrevista al diari Empordà del 6 de gener de 2022, el president d’Òmnium Cultural a l’Alt Empordà, Eduard Cebrià, va dir el següent, en referència a la descatalanització de la Jonquera:
“A les zones de costa la situació és molt complicada. On la situació és pitjor, però, és a la frontera. A la Jonquera ha empitjorat molt.”
El catalan flight a Figueres
Els catalans que se’n van de Figueres ho fan per motius semblants als de la Jonquera. Un ambient cada cop menys català, una ciutat més bruta i més deixada i una inseguretat creixent, que es percep fins i tot a la Rambla. A Figueres això ho viu i ho sap tothom. La ciutat s’ha degradat els darrers anys i els veïns ho perceben i per això molts se n’han anat. Què en queda de la bonica capital de l’Alt Empordà, la ciutat d’en Dalí, d’en Deulofeu, d’en Pla, d’en Fages de Climent, una ciutat bella, culta i ben catalana? Cada cop és més un poti-poti entre Torrelodones, Tegucigalpa i Marràqueix.
En l’esmentada entrevista al diari Empordà el president d’Òmnium Cultural a l’Alt Empordà, Eduard Cebrià, feia afirmacions tant contundents en el sentit d’aquesta descatalanització de Figueres com les següents:
“Dubto molt que la meitat de la població pugui tenir una conversa en català”.
“A la junta hi ha un company que és professor al Muntaner i explica que a vegades costa fer la classe sencera en català. La situació a Figueres és catastròfica”.
Aquesta entrevista ens serveix també per comprovar que, a Figueres, el catalan flight és una realitat, no pas una “sensació”. Eduard Cebrià diu el següent:
“M’hi he fixat en els companys de classe dels meus fills. La gent se’n va a viure als pobles i estem guetitzant Figueres. Hi ha més català als pobles que a la capital. De 25 catalanoparlants que hi havia a la seva classe, 19 vivien fora de Figueres.”
Conclusió
I si aquesta descatalanització de Figueres i la Jonquera encara no s’ha traslladat gaire al camp electoral és perquè molts d’aquests no catalans no poden votar a les eleccions, ni municipals, ni autonòmiques, ni estatals. Un cop ho puguin fer, perquè tard o d’hora el govern espanyol nacionalitzarà espanyols tots els estrangers no espanyols, el tomb electoral que es podrà percebre a l’Alt Empordà (i a tota Catalunya) serà catastròfic.
