La llibreria Ona del carrer Pau Claris de Barcelona va acollir aquest dijous, 9 de juliol, la presentació del nou número de la Revista de Catalunya, dedicat íntegrament a un tema tan poc habitual com cada vegada més present en el debat europeu: la defensa. Sota el títol Una política de defensa, la publicació planteja una reflexió sobre la cultura estratègica, la història militar, la geopolítica i els reptes que afronta Catalunya en un context internacional marcat per la inestabilitat.
L’acte, que va començar a dos quarts de set de la tarda, va ser conduït pel director de la revista, Frederic J. Porta, i per Pol Molas, membre de la Societat d’Estudis Militars i coordinador d’aquest número monogràfic. Tots dos van oferir un recorregut pels continguts de la revista, comentant un a un els articles que conformen el dossier i explicant el fil conductor que uneix les diferents aportacions. Història, pensament estratègic, indústria de defensa, tecnologia militar, experiències internacionals i models de seguretat, tot plegat amb la intenció de relacionar-ho amb una política de defensa per a Catalunya, van anar apareixent al llarg d’una exposició que va posar de manifest la voluntat de la publicació d’obrir un debat fins ara considerat tabú per l’espanyolisme i per la classe dirigent processista, així com gairebé inexistent en els cercles intel·lectuals catalans.
Entre el públic hi havia diversos dels autors que han participat en aquest número, fet que va convertir la presentació en un punt de trobada entre investigadors, acadèmics i especialistes en història i estudis estratègics, així com entre patriotes catalans. També hi van assistir diverses personalitats del món polític i periodístic. Entre elles, Aleix Sarri, dirigent de Junts; el notari Alfons López-Tena, conegut per haver liderat les consultes populars per la independència i per haver estat diputat de Solidaritat Catalana per la Independència al Parlament de Catalunya; i el periodista Martí Anglada, una de les cares més conegudes de la informació internacional de TV3 durant dècades, autor del llibre Quatre vies per a la Independència: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia, publicat el 2013, i que formà part de l’acció exterior de la Generalitat en els anys previs al referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
La presentació va servir per constatar l’interès creixent que desperten les qüestions relacionades amb la defensa i la seguretat de Catalunya des del punt de vista de l’interès nacional català, en una Europa marcada per la guerra d’Ucraïna, l’increment de la despesa militar i els nous desafiaments geopolítics. Amb aquest número, la Revista de Catalunya incorpora al debat intel·lectual català una reflexió que, fins fa pocs anys, havia estat pràcticament absent i, tal com hem dit abans, proscrit per les patums processistes, el qual avui ocupa un lloc central en les discussions sobre el futur del continent i el paper que hi poden jugar les nacions sense estat.
El volum s’obre amb l’editorial del mateix Frederic J. Porta, Defensar la catalanitat i les llibertats, que marca el to de l’obra abans d’endinsar-se en les Realitats, on Pol Junyent i Molins ens parla de la Breu història militar de la Corona d’Aragó; F. Xavier Hernández-Cardona analitza la Praxi militar catalana. Del Renaixement al segle XIX; Oriol Casamor Molina és autor de La Barcelona pacificada per Cerdà; i Frederic J. Porta reflexiona sobre L’abandonament i recuperació de la tradició militar en el catalanisme. Notes i hipòtesis de treball. El director de la revista, durant la seva presentació, i va explicar que en aquest article parla de per què el catalanisme apareix com una estratègia no militar i com a poc a poc el catalanisme i l’independentisme van recuperant aquesta tradició sobretot a les dècades de 1920 i 1930.
El dossier continua amb l’apartat Diàlegs, que recull dues converses d’interès internacional: una entrevista de Frederic J. Porta amb Alon Kadish, tinent coronel de la reserva del Cos d’Enginyers Militars i antic cap del Departament d’Història de les Forces de Defensa d’Israel. Porta afirmà que amb aquesta entrevista volia saber com es produí el canvi de mentalitat dels jueus durant la primera meitat del segle XX, paral·lelament amb el creixement del sionisme, és a dir, com els jueus recuperen una tradició militar perduda. En l’altra entrevista Pol Molas i Cañís conversa amb Sebastian Czub, coordinador del Programa de Defensa del Centre Pulaski de Varsòvia.
A Mirador, la mirada s’eixampla cap a l’experiència comparada i experts estrangers ens parlen de casos d’altres països. Mart Laar exposa El cas d’Estònia; Tim Christophers es pregunta si Alemanya avança De la unificació al Zeitenwende: el camí de tornada a la dissuasió?; Tomaž Kladnik explica les Fites històriques en la formació de les forces armades de la República d’Eslovènia; i James S. Corum analitza La base industrial de defensa i la crisi americana.
L’apartat Raonaments incorpora noves perspectives amb Rosa Cabús Carrera, autora de Disseny d’una Estratègia Nacional per a Catalunya; Andrew Lambert, que reflexiona sobre La lingüística de l’alfabetització oceànica: conformant i sostenint les cultures encarades al mar en una era de diferència regional; i Vanya Eftimova Bellinger, que revisa La continuada influència de Von Clausewitz.
La secció Palestra reuneix propostes centrades en el futur de la defensa catalana: Jaume Argerich i Herreras és l’autor de l’article que porta per títol Pel retorn de la indústria de defensa catalana; Marçal Sanmartí planteja la Militarització de l’espai exterior: una oportunitat per a Catalunya; Guillem Alsina proposa Una política de drons per a Catalunya; Daniel Roldán Jiménez aborda el Servei militar obligatori; i Jordi Serracant Carré analitza La presència militar espanyola a Catalunya.
El debat culmina a Contrapunt. Aquí se’ns planteja si Una Catalunya independent hauria de recuperar el servei militar?; la resposta En contra és de Dorcha Lee, argumentant-ho a El tarannà de les forces de defensa irlandeses; i la rèplica A favor de Pol Molas, Per una reserva àmplia: els models nòrdics.
Finalment, la secció Revista i cultura tanca el número amb dues ressenyes: Isaac Cisa Bofarull comenta Preparing Land Forces for Warfare Today de William F. Owen amb una ressenya que porta per títol el títol Preparar la defensa, mentre que Pedro Lluch ressenya The Cambridge Illustrated History of Warfare, editada per Geoffrey Parker, en l’article L’estudi de la guerra.
