El darrer número de Revista de Catalunya planteja un nou pas endavant per assentar una visió catalana sobre la política defensa i els afers militars.
El proppassat 9 de juliol, es va presentar el nou número de Revista de Catalunya, titulat «Una política de defensa». Certament, la nostra nació encara no disposa d’un Estat, però això no és pas cap llicència per no abordar els temes centrals que en conformen els fonaments -i la defensa n’és un. Tot i haver-hi publicacions prèvies com ara Política de defensa i Estat propi (Editorial Base, 2017), els profunds canvis que s’estan esdevenint a Europa requerien una actualització i ampliació. És per això que aquesta obra ens aporta una panoràmica de 360 graus sobre la matèria. A banda del context internacional, tampoc podem perdre de vista la situació propícia a casa nostra. Després del fracàs del 2017, ha anat guanyant terreny una visió més realista entre l’independentisme, que defuig aquell mantra d’«armar-nos de raons». Només cal veure l’evolució del Baròmetre sobre Política de Defensa que la Societat d’Estudis Militars encarrega a Gesop anualment per constatar-ho.
Estructurat en diverses seccions, el número comença traçant les arrels i l’evolució de la històrica dels afers militars a Catalunya, tot anant des de l’Edat Mitjana fins a la Guerra Civil, de la mà d’autors com en Pol Junyent, Francesc Xavier Hernàndez, Oriol Casamor i Frederic J. Porta (director de la revista). Seguidament hi trobem un parell d’entrevistes: Alon Kadish (Israel) i Sebastian Czub (Polònia). En la primera s’hi aborda la recuperació de la cultura militar en el poble jueu, mentre que la segona desgrana el procés de rearmament polonès dels darrers quinze anys.
A la secció «realitats» s’hi descriuen diversos casos d’estudi contemporanis com ara Estònia, Alemanya, Eslovènia i el cas de la indústria de defensa nordamericana -amb problemàtiques similars a l’europea. S’ha comptat amb autors com Mart Laar (ex-Primer Ministre d’Estònia), Tim Christophers (Associació de Reservistes d’Alemanya, Tomaž Kladnik, ex-coronel de les Forces Armades d’Eslovènia i James S. Corum, ex-tinent coronel del US Army.
En l’apartat «raonaments» s’hi inclouen tres articles acadèmics: Rosa Cabús desgrana el disseny d’una estratègia nacional per Catalunya, Vanya Eftimova Bellinger exposa la rellevància persistent de Carl von Clausewitz i Andrew Lambert descriu com passar de la «ceguesa marítima» a l’«alfabetització oceànica».
La següent secció hi incorpora textos sobre temes d’actualitat com són la manca d’indústria de defensa a Catalunya (Jaume Argerich), la militarització de l’espai exterior (Marçal Sanmartí), una política de drons per Cataunya (Guillem Alsina), el servei militar obligatori (Daniel Roldán) i la presència militar espanyola a Catalunya (Jordi Serracant). Seguidament, l’ex-coronel Dorcha Lee (Irlanda i en Pol Molas debaten sobre la necessitat o no del servei militar.
Com en tots els anteriors números de la revista, hi ha un parell de ressenyes sobre llibres relacionats amb la temàtica -militar, en aquest cas- on l’Isaac Cisa i en Pedro LLuch tracten dues obres de Geoffrey Parker i William Owen.
En definitiva, una obra per actualitzar i ampliar el debat sobre política de defensa i afers militars a Catalunya. Debat que es demostra ben viu, en tant que en poc més d’un me d’ençà de la seva publicació, en Frederic J. Porta -director de la revista- ja ha anunciat una segona edició d’aquest número.
