Existeixen molts llibres en català sobre el conflicte árabo-israelià, la història de la regió i altres temes relacionats. Alguns són fins i tot d’autors catalans, i altres són traduccions d’obres en altres llengües. Tanmateix, des de la xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya s’ha difós en les darreres hores una llista de recomanacions que no inclou ni una sola obra en català.
Sense llibres en català publicats a Catalunya
S’han ignorat completament llibres com Palestina, ocupació i resistència, Manual pràctic de la qüestió palestina i el conflicte àrabo-israelià de Salah Jamal, un autor palestí resident a Catalunya, o Israel, el somni i la tragèdia, de l’historiador català Joan Baptista Culla.
Tampoc es fa cap esment a Antisemitisme després d’Aushwitz, un recull de textos de diversos autors, entre els quals Pilar Rahola.
S’ignoren fins i tot les traduccions
El més sagnant de tota aquesta història és que no tan sols s’ha optat per una bibliografia que no inclou llibres en català. A més, s’ha obviat la traducció catalana en aquells casos en que aquesta existeix, optant per recomanar la traducció castellana. Aquest ha estat el cas de Dolor, de Shalev Zeruya, que té una traducció en català editada per Les Hores.
I tampoc s’ha estat atent a seleccionar, dins de la bibliografia dels autors triats, aquelles obres que hagin estat traduïdes a la nostra llengua.
Per exemple, es recomana la versió castellana d’Els jueus i les paraules, d’Amos Oz, però no la traducció catalana de les seves memòries, Una història d’amor i foscor, que ens porta un testimoni de primera mà de la història dels darrers 80 anys a la regió. O es fa esment d’Una historia contemporánea de Palestina-Israel, de Jorge Ramos Tolosa, però no de Palestina, una historia essencial, disponible en català.
A més, s’han exclòs de la selecció títols d’autors importants, com El Lobby D’Israel, del politòleg nordamericà John Mearsheimer, que ofereix una visió complementària des de l’àmbit de les relacions internacionals.
Una qüestió de disponibilitat?
Les dures crítiques rebudes per la iniciativa a les xarxes socials ha forçat a les Biblioteques a reaccionar i donar explicacions. En una serie de piulades, els responsables han explicat que el principal criteri ha estat la disponibilitat dels recursos en format digital.
Això no ha satisfet la majoria dels crítics, ja que les recomanacions podien haver inclòs també obres en format físic i ha estat la xarxa de Biblioteques qui ha decidit no fer-ho. A més, des d’alguns sectors ja s’ha assenyalat que la manca de recomanacions en català vulnera els acords establerts al Pla Nacional del Llibre i la Lectura, signat fa tan sols 3 mesos per la Generalitat.
Així mateix, la crítica s’ha extès a la temàtica i l’orientació ideològica de les obres recomanades. S’ha assenyalat que la majoria són pro-palestines.
