L’historial de compres del Ministerio de Sanidad en l’època que Salvador Illa el va encapçalar està farcit d’incompetència, malversació i en resum, de preses de pèl. I ens n’hem assabentat quatre anys després.

Empreses xineses desaconsellades pel mateix Govern de Pequín que incompleixen els temps de lliurament, bates d’un sol ús a 16 euros la unitat (50 vegades per sobre del preu de mercat); una fàbrica de guixos per portar respiradors (que mai no van arribar); més de 260 milions a una empresa d’articles de màrqueting de begudes alcohòliques per portar mascaretes; 10 milions a un empresari barceloní del tèxtil per portar guants de nitril (que tampoc no van arribar mai)…

L’historial de compres del Ministeri de Salvador Illa en la pandèmia està ple de grans èxits. I no para de créixer.

«Sanitat va destinar més de 9 milions d’euros a un bufet d’advocats de quatre empleats amb seu a Nicòsia, Xipre, per portar mascaretes»

El Ministerio de Sanidad va destinar més de 9 milions d’euros a un bufet d’advocats de quatre empleats amb seu a Nicòsia, Xipre, per portar mascaretes quirúrgiques en el pitjor moment de la pandèmia. D’acord amb la informació consultada per Vozpópuli, el Ministeri de Sanitat va pagar per les mascaretes d’aquesta companyia, Danbury Enterprises, un 3.500% més del que pagava en el mateix període a les empreses espanyoles.

El contracte es va adjudicar a Danbury Enterprises per 9.180.500 euros l’abril de 2020, tal i com consta en l’acta de resolució. En el contracte es fixa un preu de 7.800.000 euros per les mascaretes més 1.380.500€ pel transport del material. En total, el Ministeri de Sanitat de Salvador Illa va comprar 13 milions de mascaretes quirúrgiques a aquest bufet d’advocats xipriotes. Cada mascareta va sortir a 70 cèntims, un preu molt superior a l’ofertat per companyies espanyoles en el mateix període.

Paral·lelament, Illa va signar tres contractes els mateixos dies amb una companyia anomenada Suministros Hospitalarios. Aquesta empresa espanyola que sí que tenia com a objecte social la importació i exportació d’articles mèdics i sanitaris, no pas com la xipriota. Els contractes signats sumen només al voltant de 20.000 euros i tenien com a objectiu l’adquisició de mascaretes.

Les mascaretes que proporcionava aquesta companyia costaven a les arques públiques només 2 cèntims per unitat. És a dir, 35 vegades menys que el bufet d’advocats amb seu a Nicòsia en el qual Salvador Illa va confiar per adquirir 13 milions de mascaretes quirúrgiques.

L’aleshores director de l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa), Alfonso Jiménez, justifica el contracte de la següent manera: «S’entén que l’empresa indicada respondrà a la situació d’emergència de salut pública de forma adequada i amb la urgència que la situació requereix. Per això, ha estat seleccionada».

Les múltiples irregularitats del Ministerio de Sanidad

En el primer anunci de l’adjudicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), el Ministerio de Sanidad no identificava pas la direcció de l’empresa adjudicatària. S’indicava ‘direcció desconeguda’. El Govern va haver de rectificar en una nova publicació datada un mes després.

En la publicació del BOE s’afirma també en l’anunci que no hi va haver una sola oferta en el procés de licitació. Textualment hi figura el següent: «per la qual cosa o bé no existia en tota Espanya cap empresa interessada en subministrar material sanitari a l’Estat o bé l’adjudicatària va ser l’única que va tenir oportunitat de conèixer l’existència de la referida licitació».

En qualsevol cas, l’Estat espanyol hi va sortir perdent, ja que va pagar un 3.500% més per mascaretes quirúrgiques.

A més a més, molts dels contractes signats per Salvador Illa van ser traslladats des d’Anticorrupció a la Fiscalia Europea per haver-se utilitzat fons europeus per a la seva adjudicació. D’altres criden l’atenció per la negligència en general de l’executiu en pandèmia.