L’Ajuntament de Barcelona ha suspès de sou i feina durant 24 dies un agent de la Guàrdia Urbana que es va negar reiteradament a atendre una ciutadana en català i va arribar a titllar de «feixista» i «totalitària» la seva petició de ser atesa en aquesta llengua. La sanció arriba després de la denúncia presentada per Plataforma per la Llengua, que aquest dijous ha fet públic el vídeo dels fets.
Els fets es remunten al 13 de juliol de 2025, quan una ciutadana caminava amb dos amics per la rambla de Prim de Barcelona i una patrulla de la Guàrdia Urbana els va demanar la documentació perquè presumptament volien accedir a una zona restringida per la policia municipal. La dona va demanar explicacions sobre la identificació i va reclamar reiteradament que l’agent l’atengués en català.
Segons la gravació difosa per Plataforma per la Llengua, el policia es va negar a utilitzar aquesta llengua i va respondre amb expressions com «es muy de fascistas obligar a la gente a hablar en lo que no quiere». També va qualificar de «totalitària» la petició de la ciutadana i va al·legar que tenia «drets lingüístics» per negar-se a parlar català mentre exercia les seves funcions com a servidor públic.
La discussió va acabar amb una multa a la ciutadana per una presumpta falta de respecte als agents, concretament per «increpar i menysprear els agents».
Una denúncia que ha acabat amb una sanció disciplinària
El desembre de 2025, Plataforma per la Llengua va presentar una denúncia formal davant l’Alcaldia de Barcelona perquè s’investigués l’actuació policial i se’n derivessin les responsabilitats corresponents. L’entitat argumentava que l’agent havia vulnerat el dret de la ciutadana a relacionar-se amb l’administració en català, reconegut a l’article 33 de l’Estatut d’autonomia, i havia incomplert el Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta normativa estableix que el personal municipal s’ha d’adreçar inicialment en català als ciutadans i adaptar-se a la llengua que aquests escullin.
La denúncia anava acompanyada de la gravació i la transcripció de la conversa. Després d’analitzar la documentació, el consistori va obrir un expedient disciplinari que ha acabat amb una sanció de 24 dies de suspensió de funcions i pèrdua de les retribucions corresponents.
Plataforma per la Llengua ha valorat positivament la resolució perquè considera que representa un reconeixement institucional de la vulneració dels drets lingüístics de la ciutadana. El president de l’entitat, Òscar Escuder, ha afirmat que «les discriminacions lingüístiques per part dels cossos policials no són una percepció subjectiva ni una qüestió menor» i ha defensat la importància de denunciar aquests comportaments i documentar-los.
Cal precisar que l’Ajuntament atribueix la sanció al tracte inadequat i a les expressions emprades durant l’actuació policial, considerades incompatibles amb els estàndards de respecte, correcció i professionalitat exigibles als membres del cos.
Plataforma per la Llengua reclama que es retiri la multa a la ciutadana
L’entitat també treballa perquè s’anul·li la sanció administrativa que va rebre la ciutadana arran de la mateixa intervenció policial. Després que l’Ajuntament desestimés les al·legacions presentades per Plataforma per la Llengua en defensa de l’afectada, el cas ha arribat als tribunals per la via contenciosa administrativa.
L’organització confia que el reconeixement administratiu dels fets i la sanció imposada a l’agent serveixin per reforçar la defensa judicial de la ciutadana i aconseguir que li retirin la multa.
33 denúncies contra la Guàrdia Urbana de Barcelona
Plataforma per la Llengua també ha recordat que la Guàrdia Urbana de Barcelona és un dels cossos policials que acumula més denúncies per discriminació lingüística recollides per l’entitat. Segons les seves dades, entre el 2021 i l’octubre del 2026 s’han registrat 33 queixes contra aquest cos municipal, una xifra que iguala les denúncies acumulades contra altres policies locals i guàrdies urbanes.
En el mateix període, els Mossos d’Esquadra acumulen 40 denúncies i la Policia Nacional espanyola, 141.
L’entitat considera especialment significativa la sanció perquè, segons denuncia, moltes de les queixes per vulneracions dels drets lingüístics en l’àmbit policial acaben arxivades sense conseqüències disciplinàries.
Finalment, Plataforma per la Llengua ha recordat que aquest octubre la Prefectura de la Guàrdia Urbana va enviar una circular interna als agents per instar-los a parlar en català entre ells i a iniciar les interaccions amb la ciutadania en aquesta llengua.
