Els veïns de Sopuerta, Bizkaia, s’han alçat en protesta des que fa un mes que se n’han assabentat que l’ajuntament vol obrir un centre de menors no acompanyats al municipi. Han anat organitzant marxes i concentracions per oposar-se a la creació de les instal·lacions. Argumenten que el municipi no està preparat per a acollir a tants immigrants.
A més a més, es queixen que no se’ls ha informat pas de la decisió del consistori. Així doncs, expliquen que l’ajuntament ha actuat unilateralment i sense tenir en compte l’impacte que els menas poden tenir a la convivència i cohesió del poble.
Hem pogut saber que les respectives administracions els han anat fent la viu-viu. Quan els veïns han anat a demanar informació a l’ajuntament, l’alcalde els ha dit que obrir el centre de menas ha estat decisió de la diputació. De la mateixa manera, quan han anat a preguntar a la diputació, els han dit que això era responsabilitat de l’ajuntament.
Així, ningú els va informar que pretenien obrir un centre d’acollida de menas. Van saber fa menys d’un mes de l’arribada dels menors a causa d’un anunci que buscava treballadors per al centre.
L’associació de veïns manté que no s’hi oposen per una qüestió de racisme, «però és que ningú els ha explicat res». Segons la diputació, en aquest centre s’hi podrien instal·lar més de 100 menors immigrants.
«Al poble només hi ha 117 joves autòctons i ara volen acollir a 100 menas marroquins»
Hem pogut parlar amb en Joseba, portaveu de la plataforma de veïns del poble. Ens ha explicat que si venen 100 nois d’entre 13 i 17 anys i al cens n’hi ha 117 d’autòctons, hi haurà més menors estrangers que no pas joves locals. «Vindran més nois d’altres llocs que els que ja hi ha al poble», ha declarat.
També ens ha comentat que en un poble proper hi ha hagut un centre de menors que ha tancat a causa d’un incendi. «Els que han vingut, sigui pel que sigui, no s’han integrat al poble. No hi ha activitats per a ells», assenyala.
La situació ha arribat a ser tan greu que fins i tot un veí anònim s’ha ofert a comprar l’edifici on s’hi ha d’instal·lar el centre per tal de deslliurar el poble d’aquest problema.
El blanquejament de la situació per part de Susana Griso i Espejo Público
Espejo Público i Susana Griso s’han dedicat a blanquejar la situació. Han culpabilitzat directament als veïns del poble pel fet que no vulguin acollir a 100 migrants no acompanyats.
En concret, Susana Griso ha ignorat tota la mena de problemes, conseqüències i costos que genera l’acolliment de menas i l’obertura d’aquest tipus de centres. Les seves desafortunades declaracions han estat les següents:

«A les Illes Canàries hi ha ara 5.700 menors no acompanyats que han de ser transferits a la península. El País Basc ha d’acollir-los i ha de ser solidari amb el govern de Canàries. En algun lloc han d’anar aquests xavals subsaharians d’entre 12 i 17 anys. Venen amb ganes d’aprendre, estudiar i treballar.»
A més a més, s’ha enfrontat directament amb els veïns. Textualment, ha dit que «el que no podem fer és queixar-nos sempre i tenir bronques veïnals quan hem de fer el que ens toca, que és acollir als menors no acompanyats.»
Una altra col·laboradora del programa Espejo Público s’ha unit a l’escarni envers els veïns. Ha comentat referint-se als veïns que «ho heu de mirar des del punt de vista positiu. Si venen tants menas es rejovenirà la vostra població. Això pot ser enriquidor per al poble.»
Ha acabat afegint que «tenim uns prejudicis permanents envers les persones que no són exactament com nosaltres. Aquestes persones poden enriquir i no tot el contrari.»
Clarament, fan servir el seu mitjà de comunicació i l’altaveu mediàtic amb què compten per tal de treure ferro a la difícil situació que pateix la nació catalana, basca, gallega i canària amb la qüestió del repartiment de menas.

