El judoca guadalupenc Teddy Riner, dos cops medallat d’or dins el marc dels Jocs Olímpics de París (amb què s’enduu una tercera medalla d’or individual després de Londres el 2012 i Rio de Janeiro el 2016, i una segona de col·lectiva després de Tòquio el 2020), va arribar a Guadalupe el 7 d’agost passat, acollit per una multitud en festa.
Durant aquest esdeveniment, l’atleta de 35 anys enarborava una bandera independentista de Guadalupe. En efecte, l’illa caribenya, encara colònia francesa encoberta sota la denominació eufemística oficial de «regió i departament ultramarí», no té cap bandera oficial, i si bé n’existeix una que fan servir els sectors unionistes, amb flors de lis, i un feix de canya de sucre darrere un sol, tots dos símbols amb connotació clarament colonial; també n’existeixen alternatives, la més popular essent la bandera elaborada per la Unió Popular per l’Alliberament de Guadalupe, que és precisament la que feia servir Riner. Així doncs, l’ús d’aquesta bandera és expressament reivindicatiu, per bé que Riner no hi ha comentat res més que l’afecció personal envers la seva terra.
Guadalupe va ser descoberta i anomenada per Cristòfor Colom el 1493, i colonitzada per Castella fins que el 1635 se n’apoderessin els francesos, que van deportar els amerindis caribs romanents i organitzar-hi la importació d’esclaus africans per treballar en les plantacions de tabac i en acabat, sobretot, de canya de sucre. Avui dia, els descendents d’aquests esclaus (siguin negres o mulats) conformen la gran majoria de la població de l’illa i parlen el francocrioll de les Petites Antilles, que també és la llengua pròpia de Martinica (igualment colònia francesa) i dels estats independents de Dominica i Santa Llúcia.
En canvi, val a dir que l’actitud de Riner contrasta molt amb la dels medallats catalans o, si més no, nascuts o criats als Països Catalans: Théo Forner (rugbi a 7, or); Florian Trittel (vela, or); Vega Gimeno i Sandra Ygueravide (bàsquet, argent); Sara Sorribes (tenis, bronze); Pau Echaniz (piragüisme eslàlom, bronze); Meritxell Ferré, Lilou Lluís, Meritxell Mas, Paula Ramírez i Iris Tió (natació artística, bronze). En efecte, entre aquests deportistes, no n’hi ha cap que hagi celebrat la victòria tot onejant una senyera (ni encara menys una estelada), ni tampoc expressat públicament cap afecció envers Catalunya o el País Valencià. Ans al contrari, sembla ben bé que hagin vingut «a ofrenar noves glòries a Espanya i França».
