Avui 2 de febrer és la diada de la Candelera, una festa de tradició cristiana tradicionalment molt arrelada a tota la Nació Catalana.
És una festa cristiana que commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem, la qual tanca el cicle nadalenc. La festa es relaciona amb la Mare de Déu, i concretament amb la Mare de Déu de la Candela. No és casualitat que sigui per la diada de la Candelera quan la tradició catalana diu que s’ha de treure el pessebre de les nostres llars.
Joan Amades, en el Costumari Català, explica que, antigament, es repartien candeles entre la població per beneir-les. Concretament, al Vallès n’hi havia tres: una de blanca per fer llum i anar a la processó; una de vermella que s’encenia quan hi havia tempesta per allunyar llamps i pedregades; i la groga que era per anar als funerals.
La Candelera es celebra 40 dies després del dia de Nadal i es troba al bell mig de l’hivern. Aquesta festa va ser introduïda l’any 496 pel papa Gelasi I. Justinià la introduí a Constantinoble al segle VI, d’on s’estengués per l’Orient i per Occident.
El nom de la festa ve de les candeles o espelmes que, abans de la missa major, es beneeixen. Sembla que la Candelera també té arrels paganes, concretament les festes de les Parentalia romanes, en què es feien processons amb espelmes per retre culte a les ànimes dels difunts.
Avui és la data protagonista d’un refrany climatològic molt conegut a Catalunya: “Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu”, que vol dir que si per la Candelera plou l’hivern és a punt d’acabar, però que si fa sol el fred encara durarà força.
Per la Candelera es celebren diverses fires i festes a tota Catalunya, i al Vallespir s’hi celebren les festes de l’ós, antigues tradicions paganes pirinenques que es porten a terme a municipis com Sant Llorenç de Cerdans, Molló i Arles de Tec.
