Un jove manifestant s’enfronta a 7 anys de presó per haver llençat material pirotècnic a diversos antidisturbis de la policia espanyola durant les protestes de la sentència del procés. Els fets no han estat provats i el suposat artefacte pirotècnic llençat tampoc no va ser trobat. No obstant això, els agents diuen haver patit lesions auditives provocades pel mateix petard.
La Fiscalia de l’Audiència de Barcelona demanava 14 anys de presó per Oleksandr, tot i que finalment va ser sentenciat a 7 anys i mig de presó. A més a més, la sentència també recull una condemna d’1 any de presó per a un altre jove manifestant anomenat Francesc Colomines. En última instància s’ha absolt a n’Erik, del qual no se n’ha pogut demostrar cap fet delictiu comès durant les protestes.
L’amnistia com a recurs per a evitar la «justícia» espanyola
La llei d’amnistia és a punt de ser aprovada i és una de les condicions que Junts per Catalunya va donar al PSOE a canvi dels seus vots a favor de la investidura de Pedro Sánchez.
En les negociacions entre ambdós partits polítics es va poder entreveure un avantprojecte de llei. En el text legal s’hi esmentava que l’amnistia “suposava anul·lar la responsabilitat penal, administrativa i comptable de tots els que van cometre delictes relacionats amb el procés sobiranista a Catalunya durant una dècada, entre l’1 de gener de l’any 2012 i el 13 de novembre de 2023.”
D’aquesta manera, els tres manifestants es podrien acollir a la nova llei d’amnistia atès que els fets s’inclouen dins del marc cronològic del procés.
Així, l’advocacia dels tres joves condemnats podrien presentar un recurs a la sentència i acollir-se a la nova llei d’amnistia un cop la mateixa hagi estat promulgada.
Els suposats fets delictius
El tribunal condemna Oleksandr i Francesc pel delicte d’atemptat contra l’autoritat, però no considera provat que els tres joves es posessin d’acord per provocar desordres en aquella protesta, als voltants de la plaça d’Urquinaona, i per això els ha absolt del delicte de desordres públics.
L’Audiència de Barcelona afegeix que aquella «no va ser una manifestació pacífica i que els agents van complir amb el seu deure». El tribunal va ser conformat pels magistrats Javier Lanzos, José María Gómez i Maria Isabel Cámara.
En la resolució es va confirmar que “la principal prova de càrrec és la declaració dels agents” de la policia espanyola.
En el judici, els tres joves van denunciar haver patit maltractaments per part de la policia.
