L’activista, docent i militant independentista Blanca Serra va morir ahir als 82 anys. Figura clau de l’Esquerra Independentista catalana, Serra deixa un llegat polític i humà profundament lligat a la defensa dels drets nacionals, la llengua catalana i l’independentisme català.
Nascuda a Barcelona el 1943, Blanca Serra va ser una de les veus més persistents de l’independentisme d’arrel socialista d’ençà dels darrers anys del franquisme. Va militar en organitzacions com el PSAN i va participar en espais fonamentals de l’antifranquisme català, convertint-se amb els anys en un símbol de coherència ideològica i compromís cívic.
La seva trajectòria també va quedar marcada per la repressió política. Durant el franquisme i la transició va ser detinguda diverses vegades i va denunciar públicament les tortures sofertes a la comissaria de Via Laietana i a Madrid, una lluita que va mantenir viva fins als darrers dies. La seva denúncia davant la Fiscalia de Memòria Democràtica va esdevenir un precedent en el reconeixement institucional de les tortures policials del règim.
En els últims anys, Serra havia continuat activa en la defensa de la llengua catalana, la memòria històrica i la independència dels Països Catalans, participant en actes públics, concentracions i iniciatives vinculades a la preservació de la memòria antifranquista. Diverses entitats i figures de l’independentisme català han expressat commoció per la seva mort i han reivindicat el seu llegat com el d’una “lluitadora incansable”.
Amb la mort de Blanca Serra desapareix una de les figures més representatives de la generació que va enllaçar la resistència antifranquista amb l’independentisme contemporani.
