Sílvia Orriols protagonitza una de les intervencions més contundents del ple. El seu discurs contra el llibre cinquè del Codi de finances públiques de la Generalitat és demolidor. De fet, la presidenta d’Aliança Catalana acusa el Govern de fer servir aquesta llei per «blindar jurídicament» la subordinació financera del país. Ho descriu com un pas més en la conversió de la Generalitat en «una gestoria de Madrid».
En primer lloc, Orriols situa la nova norma en continuïtat directa amb el llibre primer del mateix codi. Aquest text es va tramitar a principis d’any. Amb aquell primer llibre, denuncia, «el Govern assumia, sense fer escarafalls, la tutela d’Espanya». Ara, amb el llibre cinquè, «intenten blindar jurídicament aquella submissió», etziba la dirigent. Així ho resumeix amb duresa: «La Generalitat renuncia definitivament a recaptar cap dels grans impostos que paguem els catalans.»
«La màxima institució del país només recapta el 9%»
A continuació, el gruix de la intervenció es dirigeix a exposar el que Orriols considera una relació de dependència colonial. «La màxima institució del país només recapta el 9% del que tributem els catalans», afirma. A més, precisa que encara ho fa a través d’impostos «injustos». Es refereix als de successions, donacions i transmissions, que «contribueixen a empobrir i despatrimonialitzar el nostre poble».
Tot seguit, la líder d’AC reserva les crítiques més afilades per al Fons de Liquiditat Autonòmica. El qualifica d’«escàndol». També el descriu com un «engranatge colonial dissenyat perquè ens endeutem i paguem interessos per recuperar el que era nostre i ells mateixos ens van manllevar». En aquesta línia, recorda que fa catorze anys que Catalunya arrossega un «bloqueig financer a l’exterior». Per tant, el país queda impossibilitat d’acudir als mercats internacionals de capitals, «amb l’inestimable suport de Junts, Esquerra i PSC».
«Cornuts i pagar el beure»
Tot seguit, Orriols carrega amb ironia contra la paradoxa de fons. Denuncia que sigui el mateix Estat que «ens saqueja» el que després «ens fa préstecs perquè puguem anar tirant». «Cornuts i pagar el beure és una dita que fa curt davant aquesta situació surrealista», sentencia.
A més, la dirigent xifra en 22.000 milions d’euros l’espoli fiscal anual. Per contra, denuncia que la llei no l’erradica. Segons ella, es limita a certificar que Catalunya pagarà cada any 1.616 milions d’euros en concepte d’interessos «a l’Estat que, sornegerament, ens fa préstecs amb els diners que ens roba».
Finalment, retrata la situació amb una imatge especialment gràfica. La Generalitat, diu, ha d’acceptar «passar pel banc d’Espanya fins al darrer dels ingressos públics catalans». I encara ha de justificar-ne la sortida «com si fóssim nens petits que han de demanar permís i donar explicacions cada cop que volen retirar un diner de la guardiola».
Un avançament electoral per «fer fora els responsables»
En la mateixa jornada, Aliança Catalana trasllada el missatge a les xarxes amb una crida directa:
Per acabar, Orriols conclou la intervenció amb la seva petició central. «El que necessita Catalunya no és un projecte de llei que la subordini encara més a Espanya. És un avançament electoral que la lliuri de vostès i del seu mal govern», reclama. D’aquesta manera, la líder d’Aliança Catalana torna a assenyalar Junts, ERC i el PSC. Al seu parer, són els sostenidors d’un model que «vulnera les competències escrites al diari oficial i les converteix en fum». En definitiva, reafirma la voluntat del seu partit de disputar-los l’hegemonia amb les urnes com a horitzó.
