Famílies pel Català planteja que castellers, diables, geganters, esbarts i altres entitats aprovin un compromís lingüístic perquè el català sigui la llengua habitual, també en les converses informals.
Xafa.cat-Famílies pel Català ha llançat una proposta concreta davant l’augment de l’ús del castellà en entitats de cultura popular: que les colles aprovin un reglament lingüístic que estableixi el català com a llengua habitual de totes les activitats i relacions, incloses les informals.
La iniciativa afecta potencialment colles castelleres, diables, geganters, esbarts, bastoners, corals, ateneus i altres entitats. Xafa alerta que en alguns d’aquests espais el català es manté en els actes oficials, però retrocedeix en allò que passa abans i després: els assajos, els descansos, les trobades i les converses quotidianes.
Una experiència explicada per l’entitat a la xarxa X il·lustra el problema. A Barcelona, Xafa va traslladar la proposta a un membre d’una colla de diables. La resposta va ser que aplicar-la resultaria pràcticament impossible: aproximadament la meitat dels membres ja eren castellanoparlants i, entre aquests, n’hi havia alguns de Vox i persones que lluïen polseres amb la bandera espanyola.
Precisament aquest cas ha provocat debat a les xarxes. Davant l’argument que els catalans compromesos haurien d’abandonar entitats d’aquest tipus, Xafa defensa l’estratègia contrària: organitzar-se i establir col·lectivament les regles lingüístiques de l’espai.
«Què hi guanya aquell noi marxant? Què hi guanya tensionant tot sol? La lluita s’ha de desplegar col·lectivament.»
Un reglament, un compromís i un responsable
La proposta es concreta en tres mesures. Primer, un reglament lingüístic aprovat per l’entitat que garanteixi el català en activitats, reunions, assajos, tallers, actuacions, comunicacions i relacions informals. Segon, un compromís explícit de tots els membres per mantenir el català i ajudar qui encara no el parla habitualment a incorporar-lo. I tercer, almenys una persona responsable de vetllar pel compliment dels acords i detectar dificultats.
La idea és convertir aquestes entitats en espais de socialització en català: qualsevol persona s’hi pot incorporar, sigui quina sigui la seva llengua inicial, però sap que entra en un espai que ha decidit funcionar en català i assumeix aquest compromís.
Xafa considera que deixar aquesta responsabilitat exclusivament en mans dels individus condemna sovint el catalanoparlant a canviar de llengua. Un acord col·lectiu, en canvi, capgira la situació: ja no és una persona qui ha de defensar tota sola l’ús del català, sinó l’entitat qui estableix quina és la seva llengua habitual.
La proposta posa especialment el focus en infants i joves. Les entitats de cultura popular no només transmeten castells, balls, música o tradicions: creen amistats, grups i comunitat. Per això, Xafa considera essencial preservar-les com un dels espais on les noves generacions puguin viure i relacionar-se espontàniament en català.
El missatge final de la campanya ho resumeix en una frase: “Preservem les entitats de cultura popular com a espais de socialització en català”.
