L’Enquesta de coneixements i usos lingüístics del 2026 situa el castellà per davant del català com a llengua inicial i constata el seu predomini a les llars i entre les amistats
El català continua perdent pes en la societat andorrana en un context de fort creixement demogràfic i arribada de nous residents castellanoparlants. L’Enquesta de coneixements i usos lingüístics del 2026 revela que el castellà ja és la llengua inicial del 46,9% de la població adulta, mentre que el català ho és del 38,9%, una diferència de vuit punts percentuals.
Segons informa La Veu Lliure en un article publicat aquest dimarts 3 de novembre, el director del Departament de Política Lingüística, Joan Sans, ha relacionat el retrocés de l’ús habitual del català amb l’augment de població que ha experimentat el Principat durant els darrers anys. En una intervenció radiofònica a RTVA, Sans ha atribuït aquesta evolució a un creixement demogràfic sense precedents i a la dificultat d’incorporar lingüísticament els nous residents.
«El que estem veient és la conseqüència directa i lògica d’un creixement demogràfic sense precedents a casa nostra», ha afirmat el responsable de Política Lingüística, segons recull La Veu Lliure.
El castellà s’imposa a les llars i entre les amistats
Les dades de l’enquesta també evidencien que el canvi en la composició lingüística d’Andorra no es limita a la llengua inicial, sinó que es manifesta en els usos quotidians. El castellà és la llengua més utilitzada a les llars, amb un 38,8%, davant del 31,9% del català.
En les relacions d’amistat, el castellà també se situa al davant, amb un 38,2%, mentre que el català representa el 34,7%.
Pel que fa a l’indicador més ampli d’ús habitual en les relacions socials, el català encara manté un lleuger avantatge, amb un 55,9%, davant del 55% del castellà. Tanmateix, aquesta diferència és pràcticament testimonial i, segons les dades recollides per La Veu Lliure, l’ús del català ha disminuït gairebé vuit punts respecte del 2022.
La immigració i el futur lingüístic del Principat
L’arribada de residents procedents de països castellanoparlants, entre els quals hi ha els de l’Amèrica del Sud, forma part dels factors que contribueixen a incrementar el pes del castellà al país. Ara bé, l’enquesta no permet determinar quina part concreta del retrocés del català és atribuïble específicament a la immigració sud-americana.
El debat sobre la integració lingüística se situa així al centre de les preocupacions sobre el futur del català a Andorra, on és l’única llengua oficial. Sans ha defensat que el principal repte no és només el coneixement de l’idioma, sinó aconseguir que els nous residents l’incorporin a les seves relacions quotidianes.
«El repte més gran no és determinar si la societat vol o no el català, sinó tenir la capacitat d’absorbir i acollir lingüísticament aquests nous ciutadans perquè s’incorporin ràpidament a la nostra llengua de cohesió», ha sostingut.
El Govern defensa les mesures lingüístiques
Davant d’aquest escenari, el director de Política Lingüística ha defensat les mesures impulsades pel Govern, especialment la nova Llei de la llengua pròpia i oficial i el Pla d’acció nacional per la llengua. La ministra de Cultura, Mònica Bonell, també ha reivindicat la feina de l’Executiu per revertir la tendència i ampliar els recursos gratuïts d’aprenentatge del català.
La situació, però, posa sobre la taula les dificultats de preservar la centralitat de la llengua pròpia en una societat que experimenta una transformació demogràfica accelerada. Les dades de l’enquesta mostren que, malgrat que el català encara conserva una posició destacada en determinats àmbits socials, el castellà ja predomina en espais fonamentals com la llar i les relacions d’amistat.
